Indica publicitat
Dimecres, 23 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 23 de juny del 2011 | 15:42
Crònica · Madrid

En sabreu, polítics catalans?

Ara sembla que el Constitucional no està de moda, tot i que tres magistrats hagin ensenyat la poteta de la dimissió. Les batusses estatutàries ja són part de la història, o això ens volen fer creure PP i CIU, necessitats com estan l'un de l'altre. Però el cert és que bona part del futur del país –i de la seva dignitat– encara passa per aquella institució, controlada pel PPSOE, amb terminologia "indignada".

Madrid · Els partits nacionals ho saben. Per això, aquesta setmana ERC i ICV, amb altres forces de l'esquerra espanyola, han fet un pas endavant i han presentat els seus candidats a la renovació del terç que correspon al Congrés i que segueix encallada in eternum a la comissió constitucional (sí, la que presideix Alfonso Guerra, l'home satisfet d'haver passat al ribot al nostre Estatut...). Dos dels candidats són Encarna Roca i Antoni Rovira, els noms que el Parlament va proposar al Senat i que Zapatero i Rajoy van rebutjar. El president espanyol tenia més neguit aleshores per acontentar al PNB i un cop més va castigar Catalunya, conscient que els 25 diputats socialistes catalans i el president Montilla callarien, dòcils. Els va prometre incorporar Eliseo Aja, el president del Consell de Garanties Estatutàries, al tràmit del Congrés. Però les paraules se les endu el vent i, en el cas del president espanyol, n'hi ha prou amb una brisa suau...

Ara l'esquerra catalana pren la iniciativa, sense gaire èxit, per desencallar "el mercadeig partidista" en el repartiment de noms entre populars i socialistes, com va lamentar aquesta setmana el portaveu republicà a la cambra baixa, Joan Ridao. Saben que ens hi juguem molt. Al TC hi ha per resoldre litigis lingüístics com la llei d'acollida o del cinema, o qüestions plantejades pel PP i que ataquen directament la capacitat legislativa de la nació, com la prohibició de les curses de braus. En funció dels escollits, la balança es pot inclinar d'un costat o de l'altre. L'atac a l'autogovern pot ser major o menor. El partit de Mariano Rajoy també n'és conscient i per això allargassa la renovació esperant tenir majoria absoluta a les properes eleccions espanyoles i poder imposar els seus candidats, alguns tan poc amics de la causa catalana com l'exportaveu del CGPJ Enrique López. Si ho aconsegueix, el PP tirarà pel dret i, engreixat, la pressió sobre Artur Mas pot ser insuportable.

CiU, mentrestant, busca l'equilibri entre el necessari suport del PP a Catalunya i la urgència de tenir un TC una mica menys "segrestat", com va denunciar el vicepresident Eugeni Gay. La qüestió no és de roent actualitat però marcarà el futur del país. Per això cal una operació preventiva que hauria de ser unitària i que és improbable per la geometria electoral a casa nostra i pel clima d'eleccions imminents. Estaran a l'alçada els nostres polítics? En sabreu?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat