Indica publicitat
Dimecres, 11 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 7 de desembre del 2011 | 19:19
Crònica · Madrid

I si Fernández-Díaz presideix el Congrés?

Una de les anècdotes més comentades durant la recepció oficial del dia de la constitució espanyola a Madrid van ser els esforços de Jorge Fernández-Díaz per fer-se veure al costat dels seus caps. L'ambició per ser el proper president del Congrés dels diputats és ja desacomplexada. Ens afavoreix als catalans?

Madrid · La legislatura que començarà el dia 13 de desembre serà còmode pel PP a l'hora d'aprovar lleis. S'ha acabat la geometria variable, sempre amb l'ai al cor, de Rodríguez Zapatero: primer, basculant entre les esquerres, després tirant de CiU, CC i PNB. El mandat dels espanyols a Mariano Rajoy és contundent i inapel·lable: volen que tiri pel dret i aprovi les retallades –socials i nacionals– que cregui convenient. És un xec en blanc perquè harmonitzi l'Estat i escapci drets legítims d'autogovern amb l'"excusa de la crisi", tal com se li va escapar al futur president espanyol a l'últim acte de campanya, el 18 de novembre. En aquesta ofensiva de profunditat política, la tasca legislativa de la cambra baixa serà decisiva. Rajoy és un home que no vol problemes i, per tant, des del minut u provarà de desactivar l'oposició que seria més sorollosa: Amaiur, ERC i el BNG.

La primera gran tasca del futur president del Congrés serà, doncs, dissimular els dotze diputats d'aquestes tres formacions tan com pugui. Si no hi ha un miracle parlamentari d'última hora, tot apunta que els independentistes catalans i gallecs acabaran desdibuixats en un grup mixt. En el cas d'Amaiur, i com ja vam explicar dies enrere, ho tindrà més difícil tot i que la pressió de la dreta mediàtica de Madrid va cada dia a més.
Que ningú en dubti: el PP provarà de compensar la mà de ferro, la inflexibilitat aznarista, amb una cara amable
Un cop la desena legislatura comenci a caminar, el president del govern espanyol necessitarà una persona al Congrés de la màxima fidelitat, fins i tot dòcil. Els dos aspirants al càrrec, Jorge Fernández-Díaz i Ana Pastor, responen a aquest perfil. Ambdós també han format part de la mesa durant els últims quatre anys, fet que els dóna un bon coneixement de la lletra menuda del reglament de la cambra per embridar, com pretenen, qualsevol iniciativa de l'esquerra abertzale, que torna amb força a la capital espanyola. El candidat del PPC, però, té un ingredient plus: és català.

Que ningú en dubti: el PP provarà de compensar la mà de ferro, la inflexibilitat aznarista, amb una cara amable. Al Madrid del poder encara funciona el tòpic –potser perquè l'han cultivat abastament certs polítics– que els catalans som de mena pactista i no volem fressa. Fernández-Díaz vendrà aquesta imatge, provant de fer de pont entre la Moncloa i CiU i el PNB a l'hora d'envernissar acords en lleis de caràcter econòmic. Es tracta, a més, de tenir collada Catalunya amb la vella tàctica del pal i la pastanaga.

Sigui com sigui, que ningú s'enganyi: si ell és president, serà tant o més espanyolista que el seu predecessor, José Bono. Amb la diferència que el socialista era manxec i, en canvi, Fernández-Díaz provarà sempre de fer veure que parla en nom de Catalunya. Caldrà estar molt a l'aguait.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat