Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 18 de maig del 2012 | 16:52
Crònica · Madrid

La reprogramació mental dels catalans

Hem passat del "som un nació, tenim dret a decidir" al "som una autonomia, deixeu-nos respirar". L'estratègia de l'andalús Montoro perquè els catalans abaixéssim el cap, entre resignats i convençuts, ha reeixit.

Madrid · El Consell de Política Fiscal i Financera d'aquesta setmana ha estat el xàfec final després d'una pluja fina que va començar el 20 de novembre per aconseguir que el poble de Catalunya acabés interioritzant que no hi ha cap diferència entre nosaltres i les comunitats de cartró-pedra com Múrcia o La Rioja. L'excusa per l'harmonització, de nou, el diktat alemany.

La reprogramació mental ha funcionat com a mínim entre bona part de les elits dirigents. Les classes populars, més escarmentades, són una altra cosa. Només cal veure amb quina joia deia el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que l'impagament del 211 milions de l'Estatut era un tema "petit". Per ell, el més important era que Espanya i les comunitats feien "pinya" de cara a Europa. Tots van lloar el paper de mitjancer del conseller entre el govern espanyol (PP) i l'andalús (PSOE). A la mateixa hora, uns carrers més avall, CiU donava suport a la politització de RTVE que ha posat en marxa l'inefable ministre d'Indústria. Coincidència?
L'única opció per demostrar que Artur Mas no ha perdut el timó és que creï sense vacil·lacions una hisenda pròpia
Si la gran victòria catalana és que Madrid ens permet –ai aquest verb mesell, que hauria de formar part del passat...– explicitar els deutes sense que ens els paguin, és que hem perdut voluntàriament la batalla. Ens hem deixat guanyar? I en aquest escenari, el pacte fiscal ja només pot ser focs d'artifici per distreure la clientela fins l'any que ve quan, per llei, toca revisar el sistema de finançament autonòmic del 2009 que va impulsar el govern tripartit.

El més greu de tot plegat és que –amb l'argument de no fer enfadar els mercats– el Govern s'ha empassat l'ideari espanyol que fa impossible cap tipus de bilateralitat. Per què Madrid hauria de tractar diferent Catalunya si aquí ja s'ha assumit que som una comunitat autònoma més? Per què hauria de permetre Hisenda sortir del règim comú?

L'única opció per demostrar que Artur Mas no ha perdut el timó és que creï sense vacil·lacions una hisenda pròpia, demostrant que en temps de crisi és hora de fer passos endavant amb coratge. Sinó, als ulls del món –i de Madrid!– haurà quedat clar que hem assumit la nostra pròpia reprogramació mental. I ens hauran vençut.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat