Indica publicitat
Diumenge, 20 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 27 de febrer del 2015 | 17:40
Crònica · Madrid

Per què el procés constituent només pot ser català?

Confieu en nosaltres. Una vegada més. Ara sí. Aquesta vegada és la bona. L'esquerra espanyola ens dirà ara, míting rere míting, que és més operatiu posar en marxa un procés constituent espanyol que no pas començar la construcció de la República Catalana. No els faltarà voluntarisme i auto-convenciment. No obstant, és una proposta amb peus de fang. Per què?

Madrid · Primer motiu. La decisió del Consell General del Poder Judicial sobre el jutge Santi Vidal evidencia que el franquisme va deixar ben lligat el futur de l'estat espanyol. Si hi ha un espai per on la Transició va passar de llarg, aquest és la justícia i els qui la regulen. Els nous poders democràtics -que van posar l'exèrcit a les ordres civils- van optar perquè el gruix dels jutges -i els seus hereus: les nissagues familiars en aquest àmbit són important- anessin per lliure. Les institucions jurídiques van entendre que ells continuaven sent, doncs, els guardians de les essències, els qui marcaven els límits del terreny de joc.

Segon motiu
. Per moltes ganes que el nou progressisme -Podemos i la rejovenida IU- tinguin de trencar el cadenat del 78 i acceptar el dret a decidir dels catalans, sempre tindran el pretext d'un Tribunal Constitucional que actua de tercera cambra. Ens diran: "Ja ho veieu. Nosaltres volíem però..."
El sobiranisme és transversal i té en l'ANC l'aglutinador que serveix d'estímul i de garantia de futur"
Tercer motiu. A diferència de l'independentisme, els qui volen acabar amb el "règim" espanyol a Madrid només són a l'esquerra del PSOE. Els poders polítics i econòmics de l'Estat --tant a la capital espanyola com a Barcelona-- han corregut a alimentar Ciutadans per evitar que els votants conservadors emprenyats tinguessin la temptació de fer foc nou (o de quedar-se a casa). En canvi, el sobiranisme és transversal i, malgrat les discrepàncies puntuals sobre el full de ruta entre partits, té en l'ANC l'aglutinador que serveix d'estímul i de garantia de futur.

Preguntem-nos quin dels dos processos constituents pot reeixir. I, sobretot, quin dels dos ens convé més als catalans? Posem la il·lusió i la determinació en el que té un horitzó més precís i sense hipoteques. I deixem, per més endavant, les trifulgues per decidir de quina manera la República Catalana es relacionarà amb el caduc Regne d'Espanya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat