Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 4 de maig del 2012 | 17:44
Crònica · Madrid

Si ens neguen la nació, construïm l'Estat

Ressonen les paraules de l'inefable ministre andalús Cristóbal Montoro, afirmant que de nació autèntica només ho és la seva.

Cristóbal Montoro.

Madrid · La nostra, com la dels bascos, és "artificial". Si a aquestes alçades de la pel·lícula els espanyols encara ens neguen la nació, l'únic camí que ens queda és construir l'Estat propi. A no sé que ens agradi ser mesells. A Madrid fan veure que no s'adonen que el sobiranisme bull com una cassola al foc. Proven de fer veure que no perceben que la indignació ciutadana, a Espanya canalitzada en demandes de recentralització, a Catalunya s'ha transformat en un crit potent de llibertat. Però el cert és que cada divendres al consell de ministres collen una mica més aquest minso autogovern nostre.

Aquesta setmana ha estat l'aigua, símbol dels béns més essencials i preuats d'un poble per garantir el futur. L'operació és clara: mentre amb una mà Mariano Rajoy ofereix un diàleg de cartró-pedra que no arriba mai, amb l'altra va arreplegant àrees de gestió preventivament. No s'hi val a badar ni a perdre temps, perquè aquest rearmament competencial de l'Estat espanyol ens farà encara més difícil el procés d'emancipació nacional. Ja avisava l'escriptor Ignasi Riera que en al camí cap a la independència "ens hi podem deixar la pell i el cervell i el melic i els genolls". El que no podem deixar-nos-hi en cap cas és la dignitat.
Ara toca reforçar la presència catalana a Brussel·les i transposar directives comunitàries abans al Parlament que al Congrés
I això ara passa per actuar amb sang freda, serenitat i celeritat. La dignitat significa, en aquest moment històric, el compromís amb l'Estat propi que no vol dir altra cosa que comportar-nos com si jo ho fóssim. Vist des de Madrid, aquesta és l'única estratègia que entendran i tocarà os. La resta és paper mullat. I com fer-ho? "La inviabilitat de Catalunya a Espanya és un problema europeu", deia el periodista Martí Anglada a la revista d'Òmnium.

Ergo, ara toca –malgrat la crisi!– reforçar la presència catalana a l'exterior en llocs claus; buscar suports a Brussel·les entre els estats membres i, paral·lelament, transposar directives comunitàries abans al Parlament que al Congrés; toca bastir una hisenda pròpia i solidificar una llengua de cohesió nacional sense complexos; toca fer lleis pròpies que, encara que siguin recorregudes, ensenyin al món quina mena d'estat de dret seríem, si fóssim sobirans; toca que els empresaris surtin a fer negoci fora sense necessitat de demanar permís a la patronal espanyola; toca reforçar els mitjans de comunicació públics, la policia nacional catalana...

Toca, per damunt de tot, ser més valents que mai perquè el temps ens juga a la contra. El senyor Montoro i el TC espanyol ens poden negar la condició de nació des del seu corpus legal. Nosaltres sabem prou bé què som i, sobretot, què volem ser. Ep, com a mínim vist des de Madrid...

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat