Indica publicitat
Dilluns, 18 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 25 de maig del 2011 | 18:34
Crònica · País Valencià

Un èxit anomenat Compromís

Allò més important d'unes eleccions és, òbviament, qui les guanya. En el cas valencià, aquesta dada és sabuda abans que la gent comence a desfilar davant les urnes. Així doncs, la gran notícia aquest 22 de maig és la irrupció de la Coalició Compromís a les Corts.

València · És com si no hi haguera comicis: centenars de milers de valencians fan cua de manera preceptiva abans no els arribe el torn de dipositar la seua papereta, que indefectiblement porta la gavina i les sigles PP a la capçalera. En aquest sentit, a ningú no ha sorprès gens ni mica la quatra majoria absoluta consecutiva dels populars valencians, la tercera de Francisco Camps. Per bé que 70.000 electors d'aquesta opció s'ha estimat més d'abstenir-se, o han votat sigles minoritàries com les de UPyD, el cabal de vots del PPCV és tan gran que continua ultrapassant el milió dos-cents mil. Ni que l'encausat Camps liderara la llista, la majoria dels que hi són afins no ha deixat de votar PP.

Comptat i debatut, la gran notícia de 22 de maig del 2011, la que passarà a la història per mèrit propi com la sorpresa de la jornada, és la irrupció de la Coalició Compromís a les Corts. Un Compromís molt diferent al del 2007, on no hi ha Esquerra Unida i en què cap dels partits que l'integren no té cap dependència externa. Ras i curt, es tracta d'una proposta estrictament valenciana, arrelada al territori a través de centenars de regidors que hi ha escampats i, sobretot, amb un component d'enginy i de joventut que ha superat els entrebancs típics d'una força política que, fins ara, no havia aconseguit d'accedir a l'hemicicle de manera autònoma. En aquest cas, el Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Els Verds – Esquerra Ecologista han fet pinya amb tant d'èxit que s'han anotat un digníssim 7,1% de les paperetes, que es tradueixen en sis escons. 175.000 vots, quan el més bon resultat del Bloc (Iniciativa i Esquerra Ecologista són joves i mai no han comparegut en solitari a cap comici d'aquest tipus) havia estat fins ara de 114.000 sufragis. Quan tothom ensumava que la formació taronja patiria per accedir a la cambra valenciana, han trencat esquemes i s'han disparat a totes les taules del llarg i ample del país.

El tàndem Morera-Oltra ha resultat molt rendible, electoralment. La calma i el discurs valencianista del primer han conjugat molt bé amb la tenacitat i la fermesa amb què la segona ha denunciat els casos de presumpta corrupció que esguiten el Consell. Les aparicions d'Oltra a la xarxa han estat tan seguides com comentades les samarretes reivindicatives que ha lluït. Ben mirat, ha esdevingut un símbol de la lluita per una política neta que ha trencat fronteres. És el rostre més conegut de l'oposició valenciana, més enllà dels límits electorals del país.

D'altra banda, l'ensulsiada del PSPV-PSOE ha estat tan notable (la formació de Jorge Alarte baixa del 35% al 27,5% dels vots, tot perdent 150.000 paperetes) que ha beneficiat no sols el creixement de Compromís, sinó també el d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), que aconsegueix el 5,7% dels vots (145.000) i cinc diputats. En conjunt, Compromís i EUPV sumen 320.000 sufragis i un 12,8%, quan el 2007, plegats, no van ser capaços de superar el 8,1%.

Amb tot, el canvi més profund de la jornada electoral valenciana ha estat el resultat de Compromís a la ciutat de València. 35.000 vots i tres regidors que dibuixen un escenari completament nou al cap i casal, atès que mai no hi havia hagut tres formacions de caire progressista al consistori. Curiosament, Rita Barberà ha perdut 25.000 vots i un regidor, un fenomen que encara és més agreujat en el cas de Camps: a València, el PPCV s'ha deixat 35.000 paperetes de les 70.000 que no ha renovat a tot el país. Tenint en compte que a la ciutat vota un de cada sis ciutadans, que un de cada dos vots no renovats del PP provinguen d'ací indica un descontentament que no es percebia al carrer i que pot ser significatiu. N'hi ha que s'afanyen a afirmar que aquesta decadència (encara que el PP continua tenint-hi majoria absoluta, 20 de 33 regidors) és simptomàtica de la fi del creixement electoral dels conservadors, que semblava infinita sobretot a can Barberà.

A l'ajuntament valencià, per cert, Esquerra Unida també ha aconseguit representació (dues actes), a diferència del 2007, quan va restar exclòs dels consistoris de la capital i d'Alacant, on ara també ha obtingut un parell de regidors. A Castelló de la Plana, el Bloc ha doblat la seua presència (dos regidors en tindrà ara) i Esquerra Unida també ha aconseguit de retornar-hi. Un fenomen que corre paral·lel a la caiguda en picat socialista: a València perden quatre regidors, a Alacant sis, i tres a la capital de la Plana.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat