Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 11 de abril del 2012 | 18:12
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

La dreta cultural espanyola i una addenda

Fer notar que la dreta espanyola s'ha desacomplexat deu ser tan absurd com referir-se a la sorprenent desinhibició del tal sàtir o la tal nimfòmana.

Lleida · Però hi ha un sentit en què l'observació és pertinent: en l'àmbit dels, diguem-ne, discursos culturals, dels que s'ocupen tant de les creacions de l'alta cultura com de les representacions simbòliques més elaborades del passat i del present, la intelligentsia conservadora i reaccionària de la pell de brau ja no se sent intimidada per la presumpta superioritat d'una esquerra amb pedigrí ─ella sí─ democràtic.

Des de potents plataformes mediàtiques, la intel·lectualitat postfranquista disputa l'hegemonia simbòlica a una esquerra en retirada ─que ja no se sap més culta, lliure i viatjada─ explotant, no pas una grotesca faramalla feixistoide, sinó un cos doctrinal heterogeni, complex i ben articulat: l'arsenal ideològic amb què declara, si no lliura, les seues guerres culturals.
Allò de "res no s'assembla tant a un espanyol de dretes com un d'esquerres" no passa de pura inanitat a l'hora de conèixer Espanya 'desinteressadament'
Afegim-hi, als ariets més distintius de la reacció (unitat d'Espanya, supremacia de l'espanyol, catolicitat genètica de la Península, familiarisme i antiavortisme, etc), explícites reescriptures del passat, pretesament documentades, per virtut de les quals, "mal que pesi a alguns, però els fets són els fets", Lluís Companys hauria estat una mena de criminal de guerra. La dreta cultural espanyola, robusta, plural i poderosa, s'ha desacomplexat, i no pas per exercir de lacai del PP, sinó per vigilar-lo i pressionar-lo des de la independència estratègica i financera. 

Addenda: només el dia que deixem de ser colònia podrem apreciar l'amplitud exacta de la rasa que separa, encara avui, les dos Espanyes; allò de "res no s'assembla tant a un espanyol de dretes com un espanyol d'esquerres" és valuós com a epistemologia de poble oprimit, però no passa de pura inanitat a l'hora de conèixer Espanya desinteressadament ─si és que tal opció ens ha de ser mai concedida.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat