Indica publicitat
Dimecres, 20 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 25 de maig del 2011 | 17:47
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

La Paeria continua lluny de Ricard Viñes

Amb l'arribada de la democràcia postfranquista, l'inici del creixement vegetatiu, si no la construcció de nova planta, de les fins llavors rònegues ciutats va permetre els primers alcaldes de mantenir un llarg idil·li amb la majoria dels electors.

Àngel Ros

Lleida s'ha enamorat d'Àngel Ros perquè hi ha vist, en la seua hiperactivitat constructora, un aggiornamento similar al que van emprendre aquells nounats ajuntaments democràtics. De més a més, Ros ha estat més audaç del que exigeix el guió preestablert de l'alcalde sociata: ha picat l'ullet al xenòfob acoquinat aprovant ordenances anti-burca, amb la tranquil·litat de qui pot mostrar, a guisa d'escut i sempre que calgui, credencials de socialdemòcrata; i no ha usat sordina a l'hora de reivindicar autonomia efectiva, en tots els camps de batalla, per al seu, ara mateix anorreat, Partit dels Socialistes de Catalunya ─el paer en cap va declarar abans-d'ahir que només està disposat a liderar un PSC catalanista.

Ros, per dos cops, l'absolut. I la resta? Zaballos (CiU): independent, sobrevingut i, doncs, quasi desconegut, en ocasions timorat, elegant i menys superb que el candidat convergent mitjà, ha fracassat, segons diuen els que ja el voldrien registrat, en la història de la federació a Lleida, com a alcaldable incidental. No ha fet el ridícul, però no ha arriscat en un duel, val a dir-ho, perdut d'avançat. Manso (PP): contemporitzant el lepenisme i espanyolitzant el debat amb irritant, o risible, insistència, ha empatat CiU en nombre de regidors i ha superat les millors expectatives. Els botiflers locals tenen set, molta set, de Rajoy.

I la resta? La resta jo no hi són. Posats a comparar ─amb un sentit de l'oportunitat, si es vol, discutible─, direm que a l'ajuntament de València hi ha més varietat cromàtica que no pas a la Paeria. Però no s'hi val a fer sang amb els candidats. Bergés (ERC) i Camats (ICV) no han tingut vocació de comparses ni han actuat, en cap moment, com a tals. Ha passat, senzillament, que l'amable proposta de la primera no ha bastat per contrapesar la devaluació de les seues sigles, ni l'oferta quasi-crítica del segon estava en condicions de retenir uns vots massa sensibles a l'estat de forma del centreesquerra. Rere ICV i ERC, i doncs, igualment extraconsistorial, hi ha la CUP: més vots, més adhesions significades, més, diguem-ne, centralitat política... però no prou.

Majoria absoluta de Ros i centredreta d'aquí i omnidreta d'allà com a pacients oïdors de l'obra de govern. Els indignats, com si ja ho sabessin, van voler consignar, la vigília de les eleccions, que la Paeria és a la plaça Ricard Viñes.













Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat