Indica publicitat
Dilluns, 21 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 17 de juliol del 2013 | 15:56
Crònica · Pla de lleida
Ivan Mambrillas

Sempre hem sabut jugar a futbol

En l'ethos dels polítics postfranquistes, l'enriquiment d'un càrrec públic no és aquella peccata minuta que cal, tanmateix, condemnar, de manera pública i enèrgica, per encàrrec d'un fariseisme socialment necessari, sinó que representa, exactament, una regla constitutiva del joc de la política.

Lleida · Dit altrament: els agents del postfranquisme no entren en la cosa pública per defensar els interessos de les classes rectores i, tot seguit, n'esperen favors, sinó que funden la seua política en l'establiment de relacions de reciprocitat entre el poder públic i les tals classes. Si, en el joc polític de la dreta espanyola, un jugador espera un sobre ple de bitllets, ho fa igual que en el futbol el davanter desmarcat espera la pilota.

Les revelacions de l'extresorer engarjolat i despitat, enllà dels noms i les quantitats al·ludides, són virtualment cataclísmiques per això: descriuen, no pas comportaments desviats d'alguns membres de l'elit política, sinó la lògica opaca d'un joc al qual tots els participants han sabut jugar des de sempre.

Si l'anomenada condició humana ─agraït expedient amb què tot sovint es despatxa el problema de la corrupció─ no explica per què un individu corre a l'empait d'una objecte esfèric devers un marc de fusta, tampoc no ens explica per què el tresorer del partit fundat per Manuel Fraga considera la comptabilitat B un correlat lògic de la comptabilitat A. El règim fa crisi, i no pas per democràtic, sinó per postfranquista.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat