Érem adolescents i llegÃem, a les peces del marxandatge de l'independentisme combatiu, eslògans que al·ludien a presumptes odis pels que ens havien pres la llibertat, i exhortacions a organitzar la rà bia, i pensà vem: potser que deixem d'afectar aquest posat de rabiüts irreductibles i encomanem una mica d'alegria, eh.
Lleida ·
Més d'una dècada i mitja després, quan revisem, posem per cas, l'estat d'esperit amb què hem pujat, setmanalment, a aquesta tribuna, pensem: ves que no fóssim els menys adequats per demanar-li, al poble, una mica de gaubança.
Efectivament, enguany aquesta nota ha estat, si no una organització de la rà bia, sà una elaboració cerebral, retòrica ─Déu ens guard que també refistolada─ d'una fonda i creixent mala hòstia. N'hi ha hagut estÃmuls banals, com ara la prohibició de fumar als bars, que fóra indecorós d'aparellar, per exemple, amb la mort de VÃctor Torres ─o, més concretament, amb el que se'n va seguir: si vostè baveja davant del rei, elogia l'exemplaritat de la Transició i considera l'encaix de Catalunya a Espanya un objectiu tan incondicional com l'eradicació de la pobresa, faci el favor de no qualificar el germà de Mà rius d'"homenot" (i ja ens fem cà rrec que ho fa d'esma, o imitant els qui, ells sÃ, coneixen almenys tres aspectes decisius de la biografia de VÃctor Torres i Perenya).
Un propòsit per al 2012: mirar de pensar la realitat 'dialècticament', que vol dir ser capaços de pensar que les coses van malament i bé alhora
I també hi hagut aquelles vestals del patriotisme que, davant d'un moviment que ens ha recordat, amb plasticitat i audà cia, que aquest és un món d'antagonismes objectius entre grups, no han sabut sinó veure-hi una expressió d'espanyolisme encobert ─heus acà la crÃtica amb què les tals vestals han emmascarat la seua afinitat ideològica amb personatges com De Guindos, o bé la manera amb què han donat renovada vigència a la caricatura del patrioter estúpid, aquell que, abans de socórrer algú en un estat d'extrema necessitat, voldrà saber si sap La Santa Espina sencera o només com comença.
I també hi hagut indicis, ai las, que el govern dels millors, més que no pas exhibicions d'excel·lència, ens en donarà d'impotència. En fi... Un propòsit per al 2012: mirar de pensar la realitat dialècticament, que vol dir, segons ens expliquen els més savis, ser capaços de pensar que les coses van malament i bé alhora.
