Indica publicitat
Dimecres, 23 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 4 de maig del 2015 | 17:43
Crònica · Política catalana
Josep M. Armengou i Iglésias
Membre del Secretariat de Compromís per la Independència (ICV)

Ajuntament, nació, estat. Les baules de la llibertat

Des de la brevetat i la simplificació d'aquest article, i observant tan sols el període democràtic actual, penso que hi ha tres dates clau per a nosaltres: 1977 (restauració de la Generalitat republicana), 1978 (Constitució Espanyola), 1979 (primeres eleccions municipals), 1979 (Estatut de Sau), que topen amb la realitat tossuda de la història espanyola el 1981 (23-F).

El barri del Carmel, el passat 9N.

I em permetreu que us faci notar l'anomalia extrema en què estem vivint d'aleshores ençà.

Bé, ja sé que després n'han passat de tots colors. Pujades i baixades. Però el cas és que l'any 1963 (¡¡Franco, Franco, Franco!!) Raimon i Salomé guanyaven al Festival Internacional de la Cançó del Mediterrani representant Espanya i cantant en català, i que ara mateix, 52 anys més tard, és impossible que un dels nostres magnífics cantants i grups musicals surti en una televisió pública espanyola. Us serveix, l'"anècdota"?

Sorprendré algú, a aquestes altures, si afirmo que "nació" i "societat" són la mateixa cosa, i que no signifiquen gaire res ni l'una ni l'altra en solitari? I si encara vaig més enllà, i proclamo que m'encantaria no necessitar un estat, tal com els coneixem avui dia, però que no arribarem enlloc sense tenir-ne un de propi, que ens vagi a favor i no pas a la contra com ara mateix (i mani qui mani)?
Estem en ple procés de canviar tot el país. S'ha acabat qualsevol quimera de fer-ho en el marc espanyol"
Els municipis del país són l'espai en què la nació es construeix a la mida de la ciutadania pròpia. Grans o petits, els nostres pobles i ciutats són el territori en què la vida personal, els intercanvis comunitaris, l'ecologia, la cultura, la mobilitat, per dir-ne només quatre trets importants, seran d'una manera o d'una altra segons qui hi governi i, sobretot, com hi governi. Nuclis afectius (persones), nació (solidaritat) i estat (administració) s'hi expressen al nivell més concret. Per això mateix, és on la generositat hi és més agraïda i la mesquinesa més castigada.

Al mateix temps que el 24 de maig triem els nostres representants locals, ens trobem que estem en ple procés de canviar tot el país. Que s'ha acabat qualsevol quimera de fer-ho en el marc espanyol i que ens hem de dotar de les nostres pròpies eines, genuïnes. Del nostre propi Estat.
La 'cohesió social' l'hem de garantir amb l'administració lliure del nostres coneixements, recursos i mitjans"
Tot plegat, em porta a afirmar que hi ha una sèrie de paraules que són buides, si no és que es farceixen de continguts, de compromís: que la independència és per bastir un país nou, que s'assembli al menys possible a la mandanga actual, i que la cohesió social l'hem de garantir amb l'administració lliure del nostres coneixements, recursos i mitjans. I amb l'empenta de tothom.

Si retornem als valors elementals de la república, com ara la llibertat, l'equitat, la fraternitat, veurem que al nostre poble o ciutat, al nostre país, i amb una democràcia d'alta qualitat, neta i justa tant com puguem aconseguir que ho sigui, i amb l'Estat català que ens cal per poder mirar els altres del món de fit a fit, podrem deixar de ser independentistes i tornar a ser, només, internacionalistes.

Que això sí que paga la pena, carai.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat