Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 26 de novembre del 2013 | 19:40
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Al pas que anem el procés acabarà bé!

No sabem que volia dir el Sr. Duran i Lleida quan va declarar: "Al pas que anem el procés acabarà malament!" Per als dos milions de catalans que van participar a la Via Catalana "acabar malament" significa el triomf del Sr. Rajoy. És a dir, que les demandes catalanes s'evaporen com el Pla Ibarretxe i es resolen, com tants assumptes espanyols, amb el "silenci administratiu". Els partidaris de la fantasmagòrica "tercera via" ens alerten tothora amb el famós "xoc de trens" i el dirigent d'Unió Democràtica sembla anunciar una catàstrofe ferroviària. Però aquesta metàfora és falsa.

La majoria del poble català ha agafat el tren de les nacions lliures que va direcció Europa i no pas contra la línia Maginot constitucional, darrera la qual l'Estat espanyol se sent segur. El nostre no hi col·lisionarà, sinó que l'envoltarà. Les institucions espanyoles només podran retardar la nostra marxa, impedint una consulta oficial l'any 2014. Però no podran aturar el procés.

El Govern del PP no va escoltar el clam dels milions de manifestants de l'Onze de Setembre de 2012, no va voler negociar el "pacte fiscal" amb el President Mas i s'ha trobat amb una Declaració de Sobirania. Davant la cadena humana d'aquest any nega cada setmana la consulta basant-se en la Constitució espanyola i es trobarà amb una Declaració Unilateral d'Independència en acabar el proper cicle electoral. En aquest els independentistes guanyaran quatre eleccions seguides en dos anys. Després d'aquestes victòries, una pressió europea anàloga a la que el maig de 2010 va fer canviar la política econòmica del Govern Zapatero, o que el juliol de 2012 va imposar la pujada de l'IVA al Govern Rajoy, forçarà l'Estat espanyol a negociar l'autodeterminació de Catalunya.

Per aconseguir-ho cal, per un costat, que el poble català atorgui una àmplia majoria als partits de la Declaració de Sobirania a les eleccions europees de 2014, a les municipals de maig de 2015 i a les espanyoles de finals d'aquell any. En cada una d'aquestes confrontacions els partits sobiranistes han de signar un acord explícit de la demanda d'un referèndum. A la propera legislatura espanyola no hi haurà majories absolutes, sinó un Congrés i un Senat molt fraccionats. El Parlament català tornarà a presentar la seva demanda de referèndum i, si el nou govern espanyol continua enrocat en el seu búnquer constitucional, caldrà dissoldre el Parlament i convocar el poble català a noves eleccions.
La sinèrgia entre el mandat democràtic i la mobilització civil garanteix que el procés acabarà bé"
En aquestes els partits sobiranistes s'hauran de comprometre amb la Declaració Unilateral d'independència. Si tornen a obtenir la majoria absoluta els representants del poble català hauran de procedir a la proclamació de la República catalana. Amb aquest mandat, repetit quatre eleccions consecutives, el poble català estarà legitimat per acollir-se a la legalitat internacional i trencar amb la legalitat espanyola. Aleshores la comunitat internacional pressionarà l'Estat espanyol a negociar el procés i ens haurà d'oferir les garanties necessàries de que la voluntat democràtica del poble català sigui respectada.

D'altra banda la mobilització popular no pot afluixar. Quan l'Estat espanyol negui totes les vies legals de celebrar la consulta, l'Assemblea Nacional Catalana haurà d'organitzar una macroconsulta popular a tot Catalunya. Aquest cap de setmana ja ha aprovat la pregunta. Caldrà aconseguir una afluència mínima de 2.570.478 votants, dels quals 1.882.650 hauran de dipositar el Si a la independència a les urnes. Amb aquestes xifres tindrà la mateixa legitimitat que el referèndum de l'Estatut d'Autonomia de 2006. Després la pressió no ha d'afluixar. El pas següent han de ser campanyes de resistència pacífica.

En l'article Desobediència Civil (publicat el 21-11-13 a Tribuna.cat) vaig justificar un boicot a la companyia Endesa per tal que un milió de llars i empreses catalanes es donessin de baixa d'una companyia que paga 200.000 euros al senyor Aznar, l'expresident que vol empresonar el President de la Generalitat. Després continuarem amb les comissions bancàries, els peatges, les tarifes telefòniques, el 20% de l'atur, les retallades, etc. Tot plegat serà un entrenament per al "tancament de caixes" més gran de la història, la negativa de tot el poble català a lliurar els nostres impostos a l'Estat espanyol.

La sinèrgia entre el mandat democràtic i la mobilització civil garanteix que el procés acabarà bé per als milions de persones que van participar a la Via Catalana. Potser el Sr. Duran i Lleida i els seus amics de l'oligarquia extractiva, que no hi van ser, entenen que aquest resultat és acabar malament.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat