Indica publicitat
Dissabte, 24 d'agost del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 22 de abril del 2014 | 17:37
Crònica · Política catalana
Marc Costa
Advocat i politòleg

Anàlisi dels actors i possibles escenaris del procés sobiranista català (I)

No magnifiquem el què va passar a les Corts espanyoles el passat 8 d'abril. Senzillament fou un pas més en l'actual procés sobiranista català engegat pel nostre poble en el que vam sol·licitar a l'Estat espanyol poder realitzar una consulta de caràcter referendari (és a dir, amb vinculació política), ja que l'ordenament jurídic vigent requereix la seva autorització per realitzar-la.

La seva més que previsible negativa a cedir-nos les competències necessàries per dur a terme aquesta consulta referendària senzillament ha representat un punt i seguit en aquest procés. Res més. En cap cas, un punt i final com han afirmat demagògicament alguns mitjans de comunicació estatals.

Hi ha molts altres mecanismes i instruments que ens permetran poder pronunciar-nos democràticament sobre una qüestió tant important com és el futur del nostre país. La incògnita és saber quina serà la resposta de l'Estat espanyol davant aquesta ferma voluntat del poble català a continuar aquest procés, així com també la de la pròpia Catalunya i, per extensió, la de la Unió Europea, que a la llarga s'haurà d'implicar més activament del què ha fet fins ara. Per aquest motiu, és necessari realitzar una petita anàlisi d'aquests tres actors polítics, especialment les seves fortaleses i debilitats, que ens permetrà predir, d'alguna manera, els possibles escenaris que eventualment es poden donar durant aquest procés.

1.- L'Estat espanyol
En primer lloc, tenim l'Estat espanyol, que òbviament és el principal opositor a la consulta catalana, sobretot perquè té poc a guanyar i molt a perdre. El seu principal argument és que els catalans no som sobirans per decidir sobre el nostre futur ja que la sobirania recau sobre la totalitat del poble espanyol. Però, com qualsevol altre actor polític, presenta certes debilitats i fortaleses que condicionaran substancialment la seva resposta en tot aquest procés.

En aquest sentit, podem distingir principalment les debilitats següents:

-Manca de lideratge polític. L'Estat espanyol està mancat d'un clar i decidit lideratge polític que permeti donar als catalans una resposta contundent a les seves aspiracions sobiranistes. El temps ens ha mostrat com el president Rajoy està mancat del carisma i de la capacitat necessària per poder liderar aquest país i encara menys per fer front aquesta crisi. Fins el moment, s'ha mostrat mancat d'aptituds per poder motivar, comunicar, formar equips competents i convèncer a la seva ciutadania, especialment al poble català (per molt que en la seva darrera compareixença al Congrés dels Diputats hagi proclamat el seu amor incondicional envers a Catalunya).

Un autèntic líder polític ha de ser capaç d'atreure a la ciutadania de forma espontània, ha de ser capaç d'il·lusionar i inspirar confiança. Un autèntic líder no necessita llegir literalment tots i cadascun dels seus discursos, fins i tot els finals de les seves cites (hom recorda encara com fins a nou vegades va llegir l'afegitó de "fin de la cita" en aquell lamentable discurs en el debat sobre el cas Bárcenas). Un autèntic líder no necessita haver d'anar als EEUU per tal que el president Obama elogiï el seu suposat lideratge. Un autèntic líder hauria hagut de saber gestionar correctament les aspiracions catalanes i no s'hauria limitat a mostrar una errònia impostura i autoritarisme que la única cosa que ha suscitat ha estat mostrar encara més la seva absoluta incapacitat per gestionar crisis.
Per a l'èxit del procés és necessari que l'elit política estigui al costat de la majoria social i no decepcioni"
La manca de lideratge del president Rajoy provoca que aquest estigui completament lligat de peus i mans i no pugui cedir ni la més mínima concessió a les exigències catalanes, ja que això suposaria un amotinament de la resta de barons populars que podria anticipar el seu més que previsible declivi polític. Amb l'afegit de que el principal partit de l'oposició tampoc pot presumir d'un clar lideratge polític, ja que Alfredo Pérez Rubalcaba també és qüestionat constantment pels principals barons socialistes, fins i tot pel propi Felipe González. Tot això provoca que la resposta estatal a les aspiracions sobiranistes catalanes sigui dèbil i poc contundent, la qual cosa, les ha reforçat encara més.

-Manca d'arguments sòlids contra el procés sobiranista. Aquesta manca de lideratge polític ha provocat una falta d'arguments sòlids per part de l'Estat espanyol per contrarestar els arguments sobiranistes catalans, limitant-se a fer una interpretació rigorosa i restrictiva, una i altra vegada, fins a la sacietat, del text constitucional i al fet de que, segons ells, la sobirania resideix sobre tot el poble espanyol. Han estat incapaços de desmuntar raonadament tots els arguments sobre els quals s'ha basat tot aquest procés sobiranista. Fins i tot han canviat la metodologia per calcular les balances fiscals autonòmiques, a través dels comptes públics regionalitzats, per poder així justificar l'espoli fiscal que pateix Catalunya. Hom també recorda arguments tant colpidors com els del Ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, que afirmava que, en cas d'independència, els catalans vagaríem per l'espai sense reconeixement pels segles dels segles. Òbviament, aquesta manca d'arguments polítics sensats també reforça el procés sobiranista.

-Incapacitat per gestionar crisis polítiques. Finalment, l'Estat espanyol ha mostrat tradicionalment una absoluta incapacitat per gestionar eficaçment crisis polítiques. En qualsevol gestió d'una crisi política és essencial gestionar correctament els temps, analitzar a fons les causes del conflicte i recórrer a la negociació com a principal instrument de treball. En canvi, no ha sabut complir cap d'aquests tres passos fonamentals. Tot el contrari, s'ha limitat a proferir reiteradament tota classe d'insults, menyspreus i amenaces contra tot aquell que defensi el dret a decidir del poble català. Sense dubte, un bon exemple de com mai s'ha de gestionar una crisi i que formarà part dels futurs manuals de gestió de crisis polítiques.

En canvi, l'Estat espanyol també presenta unes fortaleses que poden condicionar enormement el procés sobiranista, les principals són:

-El factor temps. Tot i que l'Estat espanyol no ha sabut gestionar correctament els temps en la gestió d'aquesta crisi política, ja que tenia la seva gran oportunitat per apaivagar l'esclat sobiranista quan el president Mas es va desplaçar l'any 2012 a Madrid per negociar un pacte fiscal per a Catalunya, actualment aquest factor ha esdevingut novament propici per als seus interessos, de manera que intentarà demorar al màxim una eventual consulta ja que sap que el simple pas del temps anirà amainant aquest esclafit sobiranista paulatinament.  Per això, intentaran fer tot el possible perquè el temps vagi passant.

-El poder judicial. L'Estat espanyol deu ser l'únic país democràtic i de dret europeu en el qual no existeix una clara divisió de poders, especialment entre el poder executiu i el poder judicial. No hem d'oblidar que el Tribunal Constitucional és un òrgan polític, ja que deu dels seus dotze membres són escollits directament pel poder polític (cinc pel Congrés dels Diputats i cinc pel Senat), mentre que els altres dos restants són escollits pel màxim òrgan del poder judicial, és a dir, pel Consell General del Poder Judicial, el qual, al seu torn, també és un òrgan polític ja que els seus vint membres són escollits directament també pel Congrés dels Diputats i pel Senat. Per tant, on és la necessària divisió de poders? No ens és d'estranyar, doncs, que aquell alt tribunal ens negués la nostra condició de nació en afirmar que de nació només n'hi havia una i aquesta era l'espanyola o que, traspassant les seves atribucions competencials, s'hagi pronunciat sobre una declaració política per negar que Catalunya disposi de la categoria de subjecte jurídic i sobirà i afirmar rotundament la unitat de l'Estat espanyol i l'exclusivitat de la sobirania nacional en el poble espanyol.

-Els mitjans coercitius. Tot i que l'Estat espanyol es incapaç d'afrontar el procés sobiranista a través d'arguments polítics sòlids per contrarestar les aspiracions sobiranistes catalanes, disposa de tots els mitjans coercitius per impedir la consulta. Per un costat, disposa d'uns sistemes d'intel·ligència nacionals eficaços que faran tot el possible per soscavar els fonaments d'aquest procés; per altra banda, disposa de la complicitat del poder judicial per dictar les resolucions judicials que siguin necessàries per negar-la jurídicament; i, finalment, disposa de les forces i cossos de seguretat nacionals per impedir fàcticament en cas de que Catalunya estigui decidit a dur-la a terme igualment. A més, pot en qualsevol moment intervenir políticament l'autonomia catalana o, senzillament,  recuperar les competències sobre seguretat i ordre públic que en el seu dia va cedir a Catalunya per així disposar d'un control absolut de la situació en aquest territori.


2.- Catalunya
A l'igual que l'Estat espanyol, Catalunya presenta també un conjunt de debilitats que poden afeblir el procés sobiranista i que cal tenir en compte:

-Manca d'unitat política. Els partits polítics catalans han mostrat una preocupant unitat política que pot dificultar enormement el procés sobiranista. L'exemple més clar l'hem tingut en les darreres eleccions europees, en les quals els partits polítics catalans favorables a la consulta no només no han estat capaços de configurar una llista única europea, sinó que tampoc han estat disposat incloure un contingut mínim programàtic acordat en els seus respectius programes electorals. En altres paraules, han prioritzat els seus respectius interessos partidistes per sobre dels interessos nacionals a favor de l consulta. Era una bona oportunitat per mostrar la força del moviment sobiranista i, lamentablement, han preferit encara aquestes eleccions europees en clau partidista. Esperem que aquella declaració solemne del 12 de desembre de 2013 no hagi estat un miratge. Per a l'èxit del procés, és necessari que aquest elit política estigui al costat de la majoria social i no ens decepcioni una altra vegada, com en altres ocasions històricament ha fet.

-Poca força mediàtica. La posició dels principals mitjans de comunicació d'abast nacional ubicats a Catalunya és clarament contrària a la consulta i, especialment, a les aspiracions sobiranistes catalanes. Tots sabem perfectament la força de la informació i de la comunicació en els temps actuals i diàriament podem llegir, una i altra vegada, en aquests mitjans un gran nombre d'articles i opinions contràries al procés sobiranista que el pot dificultar o condicionar enormement. Per la seva banda, quan algun mitjà local es pronuncia favorablement sobre la consulta ràpidament és qualificat com a manipulador i nacionalista, com li ha passat a TV3. És obvi que estem perdent la batalla mediàtica i això pot perjudicar el procés sobiranista perquè aquests mitjans de comunicació no dubten en potenciar aquelles informacions que mostrin la suposada inviabilitat del procés independentista i ometen intencionadament aquella que pugui reforçar-lo.

-Debilitat competencial. Tot i que Catalunya disposa de diversos eines i instruments per poder dur a terme la consulta, és evident que presenta una clara debilitat competencial respecte l'Estat espanyol. D'una banda, no disposa de les competències necessàries per poder realitzar sense autorització estatal una consulta referendària o internacionalitzar eficaçment el procés (d'aquí la importància de la fallida llista única europea). De l'altra, moltes de les seves competències són, o seran qüestionades i limitades pel Tribunal Constitucional, com passarà, per exemple, amb la competència per poder realitzar consultes populars no referendàries que serà degudament impugnada per l'Estat espanyol. Aquesta debilitat pot limitar enormement la celebració de la consulta.
L'Estat espanyol es incapaç d'afrontar el procés a través d'arguments polítics sòlids per contrarestar les aspiracions sobiranistes"
En canvi, Catalunya presenta també tota una sèrie de factors que reforcen el procés sobiranista:
-Un fort lideratge polític. A diferència de l'Estat espanyol, Catalunya presenta un fort lideratge polític del president Mas, absolutament implicat en el procés sobiranista, únicament qüestionat esporàdicament pel seu soci de coalició, però en canvi, molt reforçat per l'altre fort lideratge polític per part del principal partit de l'oposició, Oriol Junqueras. Aquest doble lideratge polític ha inspirat molta confiança als catalans en el procés i ha els il·lusionat en aquest anhel d'assolir un Estat propi. Com ha manifestat en diverses ocasions el president Mas, la consulta no té ni un sol mil·límetre de marxa enrere en res, ni de fre. Òbviament, aquesta ferma determinació política reforça enormement el procés sobiranista.

-Una força social forta i organitzada. L'enorme força d'aquest procés es basa principalment en la força del seu poble. I si un poble vol fermament una cosa, no hi ha res que el pugui aturar i el poble català vol decididament ser consultat sobre el seu futur polític. I, afortunadament, aquest gran actiu del procés sobiranista està perfectament organitzat a través principalment de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d'Òmnium Cultural, a banda de tantes altres organitzacions socials. Amb la Via Catalana, els catalans hem estat capaços de mobilitzar-nos massivament i pacíficament, enllaçats, units, resseguint el litoral del nostre país de dalt a baix a través d'una cadena humana, donant-nos les mans, en un gest de generositat que va evidenciar que, més enllà de les nostres diferències, tots tenim un objectiu comú que no és altre que assolir el nostre Estat propi. Aquest és el nostre gran actiu i pocs pobles i nacions poden presumir d'una força similar. Per això, l'Estat espanyol ha posat l'ANC en el seu punt de mira. Volen desarticular, com sigui, aquesta capacitat de mobilització del poble català.

-Alternatives per realitzar la consulta. Tot i que la debilitat competencial de Catalunya i la negativa de l'Estat espanyol a transferir-li les competències per realitzar la consulta referendària sobre el seu futur polític, disposa d'altres instruments per poder realitzar la consulta. No serà políticament vinculant, però si deixarà perfectament palès la voluntat dels catalans sobre el seu futur polític. Per exemple, per un costat breument aprovarà la llei de consultes populars no referendàries i, per l'altre, sempre podrà convocar unes eleccions plebiscitàries, sent necessària en aquest cas la imprescindible unitat política que no han estat capaç d'assolir la classe política catalana en les properes eleccions europees.


Articles relacionats:   Anàlisi dels actors i possibles escenaris del procés sobiranista català (I).

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat