Indica publicitat
Dimecres, 20 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 24 de abril del 2014 | 17:45
Crònica · Política catalana
Marc Costa
Advocat i politòleg

Anàlisi dels actors i possibles escenaris del procés sobiranista català (II)

3.- Unió Europea. A la llarga, la Unió Europea haurà d'adoptar un paper actiu en aquest procés i esdevenir el tercer actor en aquesta crisi política catalana, especialment perquè, no oblidem, encara som europeus i, com a tals, tenim tot el dret de sol·licitar l'empara d'aquest organisme. No es pot quedar al marge, per molt que actualment consideri aquesta crisi com un conflicte intern.

Tot i això, no podem esperar gran cosa d'aquest organisme internacional ja que es tracta d'un actor internacional dèbil, desprestigiat i amb escassa capacitat de donar resposta política ràpida i eficaç davant problemàtiques polítiques importants. Un exemple recent ha estat la crisi d'Ucraïna, en la qual la Unió Europea (tot i representar el 25% del PIB mundial) ha estat incapaç de donar resposta contundent a la iniciativa russa (que només representa el 2'5% del PIB mundial) a la regió de Crimea.

A més, la seva complexa estructura provoca que els diferents òrgans que la conformen constantment s'estiguin contradient en la seva postura davant el procés sobiranista català, especialment sobre la qüestió de si una Catalunya independent continuaria formant part o no de la Unió Europea.

En qualsevol cas, aquesta no és una qüestió que ens hagi de preocupar massa ja que la Unió Europea no es pot permetre, en cap cas, el luxe d'excloure a Catalunya. En cas de fer realitat les seves aspiracions sobiranistes, de ben segur es trobaran mecanismes alternatius d'integració, ja que, en cas contrari, una eventual exclusió de Catalunya encara debilitaria més la seva ja prou fràgil posició internacional ja que, de cop i volta, exclouria automàticament a set milions de catalans de la seva condició d'europeus i aquest és un preu que, en cap cas, es pot permetre

I en relació al procés sobiranista, si el poble català es manté ferm en la seva decisió de celebrar la consulta, la Unió Europea haurà d'acabar intervenint i mediar entre ambdues parts per evitar que el conflicte assoleixi una conflictivitat que actualment, afortunadament, no existeix. En qualsevol cas, és evident que el conflicte català ja forma part de ple de l'agenda comunitària.

4.- Escenaris possibles.
Un cop analitzades les fortaleses i debilitats dels principals actors implicats en aquest procés, els escenaris que es presenten són molt variables, ja que depenen de molts factors.

Breument, podem afirmar que un cop confirmada la negativa del parlament espanyol de celebrar un referèndum, el pas següent serà aprovar per part del Parlament de Catalunya de l'actual proposició de llei sobre consultes populars no referendàries i participació ciutadana que s'ha estat tramitant darrerament (una iniciativa legislativa que ja fa anys hauria d'haver estat aprovada) i, simultàniament, convocar per part del govern català la consulta per al 9 de novembre d'enguany.

Aquesta llei de consultes populars no referendàries i participació ciutadana s'emmarca dins l'actual marc estatutari amb l'objectiu de desplegar-lo i assegurar que la seva ciutadania participi en la presa de les decisions que puguin afectar als seus interessos. En aquest sentit, l'article 29 de l'Estatut de Catalunya reconeix el dret de participació dels ciutadans de Catalunya a participar en condicions d'igualtat en els afers públics del nostre país, de manera directa o bé per mitjà de representants, i, l'article 122 preveu la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de consultes populars d'àmbit local i també la competència exclusiva de promoure consultes populars en l'àmbit de la seva competència. Paradoxalment, aquestes competències no foren qüestionades en la famosa sentència del Tribunal Constitucional (STC 31/2010).
No permetre unes eleccions democràtiques posaria en risc la ja prou fràgil estabilitat política de l'Estat"
No obstant, és evident que el govern espanyol recorrerà immediatament aquesta llei i impugnarà el decret de convocatòria davant el Tribunal Constitucional, el qual, no oblidem, té una visió molt restrictiva de les possibilitats de participació dels ciutadans en la vida política espanyola, de manera que probablement suspendrà ambdues iniciatives polítiques. En aquest sentit, per diferenciar el referèndum de la consulta popular, aquest alt tribunal considera que una consulta serà considerada referendària (i, per tant, no autoritzada) si el contingut és de naturalesa política, s'utilitza el cens electoral per determinar la població legitimada per participar en la consulta i s'utilitzi l'Administració electoral i les garanties jurisdiccionals específiques per dirimir qualsevol controvèrsia que es pugui donar al llar d'aquest procés. I, molt probablement, una consulta popular en els termes que vol plantejar Catalunya serà fàcilment interpretat per aquest alt tribunal fora de l'àmbit de les seves competències autonòmiques i locals.

L'Estat espanyol, en haver estat incapaç de convèncer majoritàriament als catalans de la conveniència de continuar formant part de la seva estructura nacional i dels greus perills que una eventual independència catalana podria suposar, no li queda més remei que aturar, com sigui, la consulta. A més, com s'ha esmentat, el factor temps juga a favor seu i qualsevol demora afavoreix els seus interessos.

Així, si Catalunya, tot i la negativa de l'Estat espanyol, vol celebrar igualment la consulta s'obren diferents escenaris controvertits, com ara una possible intervenció política de l'autonomia catalana o la recuperació de les competències sobre seguretat i ordre públic per poder impedir fàcticament dita consulta. Sobre el tema d'enviar l'exèrcit a Catalunya, no cal patir ja que el recurs de forces militars com a resposta a un conflicte civil comprometria completament la imatge de l'Estat espanyol internacionalment. Tot i això, a aquest li interessa conflictivitzar el procés sobiranista ja que això li donaria arguments per intervenir activament a Catalunya i donar una falsa imatge de conflictivitat social, actualment inexistent, tot i els irresponsables intents de la líder popular, Alicia Sánchez Camacho.

L'altra opció que pot adoptar el govern català, molt menys conflictiva, seria la convocatòria automàtica d'eleccions plebiscitàries en les quals, en el supòsit d'assolir la majoria necessària, s'obrirà un nou marc polític a Catalunya, en el qual es forçaria a l'Estat a negociar, ja que aquest resultat favorable legitimaria al Parlament de Catalunya proclamar una declaració unilateral de la independència. No obstant, per aquest pas, es necessita una unitat política que actualment és inexistent, tal i com hem pogut comprovar en les properes eleccions europees. Serà necessari, per tant, que aquesta petita elit política deixi de banda els seus interessos partidistes i centri, d'una vegada per totes, els seus esforços  als interessos nacionals, deixant de banda les seves diferències, tal i com hem fet la majoria del poble català.

Òbviament, tot i que, en un principi, l'Estat espanyol no podria impedir la celebració d'aquestes eleccions autonòmiques anticipades, ho intentarà perquè, en el fons, les considerarà, en realitat, un frau de llei. Perquè no oblidem, l'Estat espanyol no pot permetre, en cap cas, la celebració d'aquesta consulta. En aquest darrer supòsit, aleshores sí que hauria d'intervenir la Unió Europea ja que el que l'Estat espanyol posaria en qüestió és la democràcia en el nostre país i, per tant, dins la pròpia Unió Europea. I no permetre unes eleccions democràtiques posaria en risc la seva prou ja fràgil estabilitat política. Per tant, com ha afirmat reiteradament el President Mas, la consulta es farà sí o sí.

Articles relacionats: Anàlisi dels actors i possibles escenaris del procés sobiranista català (I).

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat