Indica publicitat
Diumenge, 15 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 30 de novembre del 2015 | 11:22
Crònica · Política catalana

Camí de via estreta cap a la independència

La falta d'acord entre les force electorals que, teòricament, apostaven per obrir una via cap a la independència de Catalunya, ha acabat de convertir l'anomenat procés català en un camí de via estreta. Un dels seus actius polítics més importants, i líder indiscutible des del punt de vista de la projecció exterior de la reivindicació catalana,

Artur Mas, s'ha convertit en l'obstacle principal per a conduir-lo per un sector independentista anticapitalista que ha crescut de forma important a les darreres eleccions.

La independència de Catalunya no es produirà mai mentre sigui una opció condicionada, en comptes d'una prioritat, per una majoria parlamentària clara"

Es confirma, doncs, la victòria dels que han apostat per fer petit l'independentisme amb l'estratègia de llançar tota la brutícia possible damunt les seves files, acusant Artur Mas de ser el pitjor causant dels mals de la humanitat, a més de la corrupció que ha aparegut a les files de CDC (de moment no se li ha atribuït la corrupció de PP, PSC i ICV, però tot arribarà). Just després que s'haguessin perdut pel camí els suports dels que deien defensar "el dret a decidir", primer del PSC i després d'ICV. L'abandonament del marc favorable a aquest dret els ha deixat en una posició marginal (de fet, de desaparició en el cas d'ICV), però no ha fet canviar el seu discurs.

Just en el moment que la reivindicació catalana ha pres més volada internacional, amb aparicions a les portades de la premsa de referència al món. Just en el moment en què  Suïssa s'ha ofert com a país mediador en unes possibles negociacions entre Catalunya i Espanya. En aquest precís moment, els diferents sectors de l'independentisme són incapaços de posar-se d'acord. L'eix social passa a primer pla en forma de conflicte, però no pas en forma de solució. Mentre l'humiliant tracte financer als ciutadans catalans s'accentua per part de l'Estat.

És evident que tant Artur Mas com la CUP podien fer un pas enrere en les seves exigències per tal de trobar un escenari d'enfortiment del procés. I encara pot ser que el facin... Però cal entendre que les raons d'uns i altres són força irreconciliables, com ho són els seus programes. Fins al punt que, en cas d'haver-hi acord sobre la presidència de la Generalitat, cal esperar que sorgeixin nous conflictes a cada decisió nova que s'hagi de prendre. Acceptaria la CUP que un país com Suïssa, amb una altíssima credibilitat en l'àmbit internacional dels Estats però que actua de paradís fiscal, fes de mediadora entre Catalunya i Espanya? Acceptaria la CUP que Catalunya fos un Estat com els altres, encara que tingués millors garanties pel que fa als drets i les llibertats públiques? No vol la CUP una Catalunya comunista abans que una Catalunya independent "de dretes" (expressió popularitzada en la retòrica antimas en els darrers temps)? Aleshores, l'única opció és que es tornin a celebrar eleccions autonòmiques, mentre observem com Montoro dirigeix la Generalitat de Catalunya.

La independència de Catalunya no es produirà mai mentre sigui una opció condicionada, en comptes d'una prioritat, per una majoria parlamentària clara.





Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat