Indica publicitat
Dissabte, 19 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 12 de gener del 2012 | 19:24
Crònica · Política catalana

CiU tiba la corda a Catalunya i dóna aire a Madrid

CiU segueix jugant amb foc. En la primera votació important de la legislatura al Congrés el grup parlamentari nacionalista ha decidit donar suport a Mariano Rajoy i a  les seves retallades socials i pujades d'impostos, que fa només uns dies va criticar el mateix Josep Antoni Duran i Lleida.

La federació nacionalista posa el seu crèdit a prova, tal i com va fer l'any 2000, quan Aznar tenia majoria absoluta i no necessitava dels seus vots. CiU els necessitava a Catalunya i confiava en que la bona relació travada en la primera legislatura d'Aznar seguís i es plasmés en un bon acord de finançament, que finalment es va aconseguir, per bé que parcialment, però sobre tot gràcies a la pressió de dirigents territorials del PP, com ara Alberto Ruíz-Gallardón o Eduardo Zaplana, aleshores presidents de Madrid i el País Valencià.

En aquesta legislatura, i a diferència del que va fer aleshores votant sí a la investidura d'Aznar a canvi d'un gest que mai va arribar, els nacionalistes van començar votant 'no' a Mariano Rajoy però, tal i com va pronosticar Duran, això no implicava que deixessin de treballar per l'acord. De moment ho han fet en els temes econòmics, però és clar que això es pot acabar trencant si el PP opta per imposar la forta recentralització que, amb l'excusa de la crisi i la complicitat total o parcial del PSOE i UpyD, pot imposar.
CiU ha de pactar els pressupostos a Catalunya i sembla voler condemnar-se a fer-ho amb el PP
CiU es juga en aquestes votacions a Madrid la seva credibilitat davant l'establishment i els poders econòmics de l'estat, però el cert és que això no quadra gens amb el "sentit d'estat" català i la transició nacional que havia anunciat la federació en els darrers anys. Quadra més amb el retorn als anys del peix al cove pur i dur en el que no es podia somiar en un avenç nacional i menys en una secessió com la que preparen països del nostre entorn i dimensió, com ara Escòcia.

CiU ha de pactar els pressupostos a Catalunya i sembla voler condemnar-se a fer-ho amb el PP, que és previsible que matisi la seva posició de les darreres setmanes després del suport dels 16 diputats de la federació al paquet de mesures econòmiques de Rajoy. La votació ha arribat després que es compleixi un primer any de govern de Mas sense que es vegi cap horitzó nacional a la vista i en que, com a conseqüència de les retallades, les entitats dedicades a l'enfortiment nacional de Catalunya s'han vist severament castigades.

Els dirigents de CDC semblen limitar-se, per ara, a gestionar l'autonomia i buscar grans acords a Madrid a l'espera que es pugui revisar el pacte fiscal al que va arribar Montilla el 2009 i singularitzar per primer cop a la història el finançament de Catalunya. I això passa per seguir pactant amb el PP. El dubte és fins quan serà sostenible fer-ho.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat