Indica publicitat
Dilluns, 9 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 13 de desembre del 2011 | 15:47
Crònica · Política catalana

Consellers independents o polítics de raça

La presència de persones independents a la política és una arma de doble tall. Generalment és valorada com a positiva. Ajuda a obrir la política als ciutadans, l'oxigena, trenca la rutina dels aparells, i aporta experts en matèries sensibles que ajuden a millorar la governabilitat.

Polítics 'professionals' i independents
Artur Mas ha configurat un executiu incorporant independents amb resultats poc satisfactòris

Aquesta és la cara amable de la teoria, que podríem personificar en la figura de l'actual conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Però no sempre és fàcil trobar independents disposats a entrar a la política. D'entrada perquè la majoria hi van a perdre diners, i a posar-se a la diana de l'opinió pública. A la privada un professional té molta més llibertat per fer, per opinar i per actuar que en un govern, on hi ha uns límits formals i institucionals que s'han de respectar. Si els vulneren, aleshores cometen errors i reben la crítica de l'oposició o de l'opinió publicada, sovint justificada.

Part de la polèmica que han aixecat els consellers d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el de Salut, Boi Ruiz és perquè en algun moment han actuat més com a independents que no com a membres d'un govern justament en matèries extremadament sensibles en moments de crisi, com són la sanitat i l'ocupació.
Hi ha coses que no s'aprenen a les aules d'Esade sinó trepitjant carrer
Quan Mena parla en japonès a l'hemicicle o ignora una diputada d'ICV, surt més el professor saberut d'Esade que el polític hàbil. Quan Ruiz expressa una opinió sobre mútues, parla més el president de la patronal que el polític. Són més gestors que polítics, però els consellers independents no tenen dos barrets, només un, el del Govern.

L'alarma social que han generat algunes retallades del Govern -que no s'han traduït en alarma electoral-  podria haver estat menor si aquests consellers haguessin estat més polítics, és a dir, haguessin estat més dialogants, més prudents i més flexibles. En tot cas, es demostra que la política no té solucions màgiques i aquells que sempre contraposen l'independent, sobrevalorant-lo, al polític professional, menyspreant-lo, s'equivoquen.

Un independent pot sortir bé o malament, igual que un polític de carrera. En aquest govern hi ha consellers que han aconseguit pacificar –per ara- sectors tant delicats  com l'ensenyament, en el cas d'Irene Rigau, o el dels Mossos d'Esquadra, en mans de Felip Puig, i tots dos són polítics professionals, polítics de raça. Hi ha coses que no s'aprenen a les aules d'Esade sinó trepitjant carrer.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat