Indica publicitat
Dissabte, 8 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 3 de desembre del 2015 | 12:32
Crònica · Política catalana
Ivan Mambrillas

Contra la raó estètica ―més meditacions abans del vòmit

La distància que hi ha entre la militant de CDC Neus Munté i el militant de CDC Artur Mas és la mateixa que separa un procés constituent cap a la independència que mereix de ser emprès d'un procés constituent cap a la independència que no mereix de ser emprès?

La distància ―ideològica, generacional, etc.― entre l'una i l'altre, ¿no és gairebé inapreciable per contrast amb el buit paorós que hi ha entre una insòlita oportunitat històrica i les ingovernables conseqüències de no haver-la espremut? Munté, sí; Mas, no: ¿cal de nou invocar aquella admonició unamuniana segons la qual als llevantins ens perd la pulsió estètica?

Però... ¿de debò aquesta densa càrrega simbòlica que arrossega el polític Mas ens fa perdre de vista l'obvietat que investir Munté presidenta no fóra sinó atorgar el lideratge del procés al mateix bloc històric que encarna el president en funcions?"

És clar que el dilema de l'esquerra independentista no es pot expressar en termes d'un escarit enfrontament entre raó estètica i raó pràctica: la CUP no exclou Artur Mas de la presidència per una mena de devoció formalista pel que és nou, sinó perquè representa un ordre ètic, el de l'autonomisme corrupte i antisocial, que pretén esfondrar; perquè és l'espectre conservador que espanta l'esquerra sobiranista que encara no s'ha alineat. Etc. Però... ¿de debò aquesta densa càrrega simbòlica que arrossega el polític Mas ens fa perdre de vista l'obvietat que investir Munté presidenta no fóra sinó atorgar el lideratge del procés al mateix bloc històric que encarna el president en funcions? ¿De debò no ens adonem que les raons ètiques d'exigir una alternativa a Mas bé que sigui dins la mateixa Convergència poden esdevenir raons ridículament estètiques quan siguin avaluades des d'una serenor retrospectiva? .

Ho dèiem setmanes enrere: la incompatibilitat del lideratge de Mas amb qualsevol procés constituent no és un producte genuïnament cupaire, sinó que pertany a l'estratègia retòrica d'una ICV en cerca de subterfugis, o de compensacions emocionals, per la seua inhibició al llarg de la revolta democràtica que ens ha dut on som. Els vetos de la CUP mai no incloïen noms, sinó polítiques. Fa uns mesos, l'esquerra independentista no hauria sabut trobar cap diferència ontològica entre una privatització aturada a repèl per Neus Munté i una privatització aturada a repèl per Artur Mas.

 

 

 

 

 

 

 

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat