Indica publicitat
Diumenge, 8 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 20 de abril del 2011 | 19:51
Crònica · Política catalana

El Fons de Competitivitat alimenta els dubtes

El govern d'Artur Mas intenta evidenciar, un cop més, la sabuda dependència del PSC envers el PSOE. En aquesta ocasió ho fa a costa del Fons de Competitivitat, una contrapartida de l'acord de finançament signat l'estiu de 2009 que Artur Mas reclama que es liquidi enguany -tal i com s'havia fet en altres ocasions- i que el govern espanyol no vol pagar fins l'any 2013.

En aquest context, que no es pot destriar de l'exigència de reduir el dèficit públic si cal mitjançant noves retallades, l'executiu de CiU intenta que els 25 diputats del PSC l'ajudin a pressionar Zapatero perquè pagui d'immediat aquests diners i alleugereixi la situació financera del Govern.

Els socialistes, que és l'enèsima vegada que reben una apel·lació d'aquesta mena, mai no han votat diferent del PSOE al Congrés dels Diputats. No ho han fet quan, durant set anys han presidit la Generalitat i els interessos catalans han topat amb els espanyols, i encara menys ho faran ara, quan és el govern d'Artur Mas el que es juga les garrofes. Per més que els convergents repeteixin, no sense raó, que si aquest fons no es cobra les retallades contra les que fan campanya els seus alcaldes encara seran més greus, els socialistes no faran el pas. No només pel desgast que assumiria el partit en relació al PSOE, sinó per la forma en que un gest d'aquestes característiques podria perjudicar just ara a les opcions de Carme Chacón, ministra de Defensa, de prendre relleu de Zapatero al capdavant del PSOE.

Però més enllà de la discussió sobre el que fan els diputats del PSC al Congrés i les pressions de Mas i Francesc Homs a Joaquim Nadal i Miquel Iceta apareix un dubte raonable. Si el govern no se'n surt amb el Fons de Competitivitat, un assumpte que a priori està pactat i lligat tant a la llei orgànica de finançament autonòmic com als acords del Consell de Política Fiscal i Financera, què passarà quan s'intenti negociar un pacte fiscal que, si com diu Mas és tendent al concert econòmic, hauria de capgirar la lògica dels sistemes de finançament? La perspectiva no és, evidentment, la millor i la proposta electoral de Mas, que va molt més enllà dels 1.450 milions, té un futur més aviat negre. El gran dubte, que caldrà resoldre en la segona part de la legislatura, és si Mas es mantindrà ferm i quina serà la seva actitud si rep un cop de porta de Madrid.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat