Indica publicitat
Dilluns, 18 de novembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 16 d'octubre del 2012 | 17:29
Crònica · Política catalana

Els "deures" de Mas

Cap analista polític ni enquesta gosa, ni gosarà, posar en dubte l'àmplia majoria que Artur Mas obtindrà el proper 25-N. De totes les eleccions a les quals Mas s'ha presentat, aquestes seran les que dormirà més plàcidament el dissabte de reflexió.

FOTO: Pere Tordera.

Barcelona · Com a contrapunt, també és clar que Mas es veu virtualment abocat al fracàs, doncs no hi ha dubte que la resposta del govern espanyol al nucli polític del seu programa –la consulta–, un govern espanyol atrapat en la teranyina del seu propi immobilisme, serà un no rotund.

El guió, doncs, ja està escrit, i un podria tenir la temptació de pensar que la feina està feta, que no hi ha marge per la sorpresa. Res més lluny de la realitat, perquè precisament per això, perquè anem tots a jugar amb les cartes marcades, caldrà ser el doble d'hàbil si es vol guanyar la partida. I aquí el futur president hi té molt a dir, i molt a fer. No es juga només el seu prestigi personal, sinó també el predomini del seu partit a la societat catalana durant una bona temporada i –el material més sensible– el batec d'un poble que ha accelerat el ritme i pica fort.

Sense la pressió d'haver de guanyar unes eleccions, ni la complexitat de marcar un missatge clar i nítid per explicar el seu programa a la ciutadania –Catalunya, nou estat d'Europa─ , Artur Mas té paradoxalment una llarga llista de deures, no menys difícils, per crear condicions òptimes d'un èxit final. La primera feina d'elles és entendre que serà dipositari d'un vot conjuntural, no estructural, un vot que creu en ell per dur el país cap a la independència. Si les coses van bé, oli en un llum, però si les coses es torcen, aquest vot volàtil pot esdevenir un bumerang d'imprevisibles conseqüències.
Cal que Mas sàpiga administrar amb generositat i mà de ferro una victòria més personal que de partit"
Per aquest motiu, i tot i que resulta paradoxal, ara és el moment d'empènyer la configuració d'un futur govern plural. Potser no és necessari que sigui "de concentració nacional", o que vagi a la cacera de trànsfugues. Les files convergents són prou heterogènies, hi ha força per triar i remenar, i segur que dins de casa pot trobar personal de primer nivell. Allò fonamental és que el president deixi en un segon terme les pressions provenint del partit per accedir a càrrecs, que sàpiga administrar amb generositat i mà de ferro una victòria més personal que de partit, i que pugui aprofundir en la seva promesa desdibuixada per la crisi del "govern dels millors".

La segona tasca és comprendre que, més que cap altre president de la Generalitat, ell haurà de ser el president de tots. Això significa, entre d'altres, que haurà de fer esforços per acostar-se de veritat a formacions polítiques amb les quals aquests anys li ha mancat sintonia personal, i fer gestos palpables i publicables cap a sectors de la societat civil que senten encara les ferides d'una acció de govern de contenció de despesa, potser en alguns aspectes necessària, però sens dubte mal explicada. Els vint-i-un mesos de govern han fracturat bona part del país, no només en clau nacional, sinó també social, i Mas ha de ser conscient que el resultat d'una consulta dependrà en bona part de sectors ciutadans favorables a les seves tesis nacionals però desfavorables a les seves tesis socials, i que segons quin sigui el nivell de tensió social aleshores, li poden girar l'esquena en l'últim moment.
En breu sabrem si Artur Mas entra a l'Olimp exclusiu dels homes d'estat"
Per últim, és fonamental que Mas vagi preparant el pla B pel dia després. En això sembla que hi està més posat. Perquè ningú entendria, ni perdonaria, que no existís una alternativa pensada davant del que resulta la crònica d'una mort anunciada. Amb l'experiència acumulada arran de l'estratègia del pacte fiscal, Mas disposa de molt poc temps per activar i convèncer tots els actius de la societat catalana, i també d'Europa, per dur les aigües al seu molí el dia que Rajoy digui "consulta, no".

Un estadista es caracteritza per establir una relació equidistant amb el seu partit, prou a prop per arrossegar-lo quan convé, i prou lluny com per imposar amb comoditat les seves propostes. També es caracteritza per sentir-se governant del conjunt de la ciutadania, i per ser previsor i estratega, per construir alternatives diverses als escenaris més rocambolescos que puguin sorgir. En breu, doncs, sabrem si Artur Mas entra a l'Olimp exclusiu dels homes d'estat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat