Indica publicitat
Dissabte, 14 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 31 de maig del 2012 | 18:19
Crònica · Política catalana

La soledat del president Mas

La setmana de la cimera del pacte fiscal ha estat una de les pitjors per Artur Mas. Fins i tot La Vanguardia va fer notar que les coses no acabaven d'anar bé per al president.

A finals de setmana passada el president es va enredar, en una trobada amb corresponsals estrangers a la capital espanyola, amb el deute i amb el paper que havia de tenir l'estat en la solució dels problemes de liquiditat de les autonomies, cosa que alguna premsa internacional va interpretar com una petició de rescat a Madrid. Però, sens dubte, els problemes més grans, que han reflectit una certa desorientació i soledat, els ha tingut amb el pacte fiscal i amb la cimera per acostar posicions que el dimecres es va celebrar a Palau entre els partits.

El líder de CiU va explicitar, fa setmanes, el seu pla B davant un previsible fracàs de la negociació del pacte fiscal a Madrid. Mas va explicar, primer a la cloenda del congrés de CDC i després en seu parlamentària a pregunta del president d'ERC al Parlament Joan Puigcercós, que si Catalunya no obtenia la Hisenda pròpia per la via de la negociació ho hauria de fer per la via directa, per la de la pròpia determinació i que l'objectiu era irrenunciable.
La política catalana s'encamina cap a un procés similar al de l'Estatut
Però Josep Antoni Duran i Lleida ha protagonitzat, amb cobertura de l'establishment mediàtic i empresarial que no vol cap escenari de confrontació amb l'estat, una ofensiva per frustrar la petició d'Hisenda pròpia. Fins al punt que fins i tot Oriol Pujol se'n va acabar desentenent del pla B i dimecres, en acabar la cimera, va comparèixer amb Duran en un discret segon pla. Oriol Pujol va haver de recular i Josep Rull ha optat pel silenci.

És Duran qui parla, parla i parla i Homs qui es dedica a negar l'evidència d'una divisió a CiU sobre quin ha de ser el camí a seguir quan fracassi el pacte fiscal. Mas no només s'ha vist obligat a plegar veles amb la Hisenda pròpia. Les pressions del món econòmic i dels sectors més pactistes de CiU estan fent que rebaixi de forma ostensible els plantejaments del pacte fiscal amb l'argument de que cal sumar el PSC i, si pot ser, comptat amb una actitud menys agressiva del PP.

La política catalana s'encamina doncs, si és que el president no es quadra, cap a un procés similar al de l'Estatut i ho fa en un context molt més complicat, perquè CDC sap que les seves bases, els seus votants i militants, no estan aquest cop disposats a acceptar amb tanta facilitat una rebaixa de plantejaments.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat