Indica publicitat
Dijous, 17 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimecres, 13 de febrer del 2013 | 19:05
Crònica · Política catalana

Les contradiccions del súper-conseller i "gurú" Homs

Quan s'estudiï seriosament els dos governs del President Artur Mas i la influència d'Homs en aquests dos executius es podran entendre moltes de les contradiccions i equivocacions del primer mandat i també d'aquest segon, ja encaminat cap al dret a decidir.

En el primer executiu de Mas Homs va actuar guillotinant les mínimes estructures d'Estat existents i va escapçar tot allò que pogués venir del "malèfic" tripartit. Homs va centrar els atacs de manera majoritària en els entorns socialistes però també, amb més intensitat, en l'entorn dels republicans col·laboradors de Josep-Lluís Carod-Rovira. 

Homs va ser qualificat, llavors, per alts funcionaris de llarga estada de la Generalitat de Catalunya com un veritable "gerent de funerària", donat que tot allò que Homs tocava ho destruia ─o altrament hi donava la culpa al tripartit. Després del fracàs de l'Estatut, ningú, però, no entenia que Mas tingués cada dia més i més confiança amb Quico Homs.

En el segon govern d'Artur Mas, el poder d'Homs es va reforçar: van desaparèixer les influències de David Madí i altres, i Mas va quedar captiu d'Homs. El President va instal·lar Homs a la Conselleria de Presidència. Setmanes després del nomenament d'Homs, però, Mas va rectificar i va nomenar Jordi Vilajoana secretari general de la Presidència.
No tot allò que va fer el tripartit era tan menyspreable com s'ha volgut fer entendre fins ara"
Quico Homs sabia, doncs, que havia de rectificar dues de les seves línies d'actuació fracassades: la de Comunicació i la d'Exteriors. Primerament, Homs va prometre que Exteriors seria el nom ─o cognom─ del seu departament. D'això ja no en queda res de res. Cal reconèixer, però, que en aquest punt és on s'ha començat a trencar el "malefici" de les maneres de fer d'Homs, acostumat com estava a nomenar la mediocritat per tal que ningú no li faci ombra, i sense saber-se ben bé per què. 

En segon lloc, el rumor malintencionat i estès al Palau de la Generalitat, que diu que Homs s'ha reunit amb Carod sense necessitat de viatjar fins a Perpinyà ─capgirant així la seva política exterior─ sembla confirmar-se. Aquest rumor faria corroborar, doncs, els nomenaments de Martí Estruch com a responsable de l'acció exterior i comunicació exterior de l'equip de treball Eugeni Xammar, i més encara: el nomenament d'Albert Royo com a secretari general del Consell de la Diplomàcia Pública (Diplocat). Royo substitueix també un altre càrrec de l'equip de Carod-Rovira: Rosa Clavell. 
Ara manca només la necessitat de fer neteja i d'adaptar les noves circumstàncies a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les"
En aquests darrers nomenaments del segon executiu de Mas, Homs ha gaudit del beneplàcit d'ERC però no ha sigut pas la influència d'Esquerra la què els ho ha facilitat, sinó que ho ha estat l'evidència de que el país compta amb la gent que compta, i que aquests tenen la vàlua contrastada que tenen. No tot allò que va fer el tripartit era tan menyspreable com s'ha volgut fer entendre fins ara. 

Ara, doncs, manca només la necessitat de fer neteja i d'adaptar les noves circumstàncies del dret a decidir a la Delegació de la Generalitat a Brussel·les, una delegació avui encara a mans d'una persona que no creu en els postulats sobiranistes ni tampoc en la voluntat de que la nostra llengua sigui reconeguda a Europa.

Anys després, doncs, Carod-Rovira torna a cavalcar en l'àrea d'Exteriors del govern.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat