Indica publicitat
Dijous, 12 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 26 de gener del 2015 | 16:31
Crònica · Política catalana
Andreu Pujol
Historiador

Quin paper juga Duran i Lleida?

Ja fa mesos que llegeixo independentistes optimistes donant Duran i Lleida per políticament mort. El darrer cop que van cantar victòria va ser quan es va saber que s'havia donat d'alta al Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Prepara el terreny per abandonar la política", deien. Després s'ha vist que era una maniobra propagandística mestra, afegint-se a la defensa de Joana Ortega en la querella per desobediència arran del 9N.

Fixem-nos-hi bé: amb una sola operació feia que es parlés d'ell i que semblés que defensava un dret a decidir que havia intentat dinamitar des d'un primer moment.

En la seva darrera carta setmanal, Duran apunta cap a totes les organitzacions presents a la reunió on es va pactar les eleccions pel proper 27 de setembre. Comença atacant ERC de manera gratuïta amb referències al tripartit i a una suposada manca de fiabilitat de la formació independentista. Després continua amb una escomesa contra les entitats de la societat civil, venint a dir que no hi pinten res.

Amb una actitud, com a mínim, fatxenda, diu que "Unió no necessita la mediació ni el padrinatge o testimoniatge d'unes entitats molt respectables però que estan tenint un protagonisme que resta al que hauria de tenir el Parlament, que, com tantes vegades he dit, és l'única assemblea nacional catalana". Com sempre oblida, volgudament, que aquestes entitats tenen molts més membres que UDC que, alhora, tampoc sabem quina representació parlamentària té valent-se sempre de parasitar una altra formació política.
Per més que Duran es vanti de no necessitar CDC, aquí no es trenca res i qui dia passa, any empeny"
Duran també aprofita per posar en qüestió que les eleccions del 27 de setembre es puguin anomenar plebiscitàries. Creu que "unes eleccions parlamentàries amb un sistema proporcional [...] no poden ser considerades com un plebiscit".

Per contra, Mas ha parlat literalment de "comicis plebiscitaris", encara que no ha explicitat ben bé per fer què. El que sí que és molt explícit és que, malgrat la divergència de discursos, Duran ha aconseguit, al llarg d'aquest procés, tot el que s'ha proposat: preguntes desplegables, procés participatiu en comptes de consulta...

Durant les setmanes prèvies a l'acord, va sobtar la duresa d'algunes paraules del president Mas amb ERC: tenien una "mentalitat regional" i es sentia "atònit i estupefacte" davant les resistències d'ERC a les seves condicions per convocar eleccions.

No veiem que, un cop segellat el pacte, Mas senti la mateixa estupefacció amb les crítiques de Duran a les decisions preses, ni veiem que la claca mediàtica presidencialista posi de relleu que hi hagi una deslleialtat de Duran amb Mas. Per més que Duran, a la mateixa carta, es vanti de no necessitar CDC, aquí no es trenca res i qui dia passa, any empeny.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat