Indica publicitat
Dilluns, 9 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 16 de desembre del 2013 | 17:22
Crònica · Política catalana
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Refundar la Unió Socialista de Catalunya, refer el bloc ERC-USC

L'acte d'ERC del 14 de desembre a l'Auditori del Fòrum va tenir un efecte lateral molt important, més enllà de l'objectiu d'impulsar la consulta d'autodeterminació.

L'aplaudiment que va rebre Ernest Maragall, la presència de Toni Comín, de Ciutadans pel Canvi i de Fabián Mohedano de l'executiva del PSC, les paraules de Josep Maria Mainat i de Juanjo Puigcorbé recriminant l'absència dels socialistes en el pacte per la consulta, mostra una cordialitat que evoca  l'entesa entre Esquerra Republicana i Unió Socialista a la dècada de 1930.

Són molts els socialistes que no poden acceptar l'absència del PSC a la foto del Palau de la Generalitat de la setmana passada. Perquè el PSC de Joan Reventós va marcar el camí del restabliment de la Generalitat republicana amb l'Assemblea de Parlamentaris i la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977. Perquè el PSC de Pasqual Maragall va encapçalar la redacció de l'Estatut de 2006. Aquests socialistes no poden suportar que el secretari general del PSC hagi preferit fotografiar-se amb la Sra. Llanos de Luna, el PP i Ciutadans per celebrar el dia de la Constitució espanyola, abans que amb el President de la Generalitat.

Una aliança del republicanisme i el socialisme catalans no sumaria sinó que multiplicaria, perquè arribaria a sectors socials de difícil penetració per l'independentisme republicà. A la vegada el conjunt es dotaria d'una major capacitat política. En dos anys se succeiran eleccions europees, municipals i espanyoles, més la consulta i les catalanes amb probabilitat. El panorama electoral català viurà una metamorfosi radical. Enmig d'aquest capgirament el bloc ERC-USC podria emergir com la força hegemònica, amb la potència estratègica, programàtica i de govern necessària per dirigir el procés d'independència.

Aquesta possibilitat requereix que els partits, grups i persones que han abandonat el PSC encetin un procés que culmini en la refundació de la històrica Unió Socialista de Catalunya, el partit de Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Gabriel Alomar o Joan Comorera. El socialisme català té una fèrtil història de moviments d'unificació. Convergència Socialista de Catalunya va néixer d'un procés d'unió de grups preexistents i personalitats independents; més tard va organitzar un congrés per aplegar altres formacions i crear el Partit Socialista de Catalunya; finalment va confegir la Candidatura d'Unitat Socialista a les eleccions espanyoles de juny de 1977, que va esdevenir la més votada i la que es va responsabilitzar del restabliment de la Generalitat. Aquest és un model útil per fer renéixer la Unió Socialista de Catalunya.
El socialisme conserva els fonaments que el van convertir en el moviment que va canviar el món al segle XX"
Els partits socialistes, i el mateix concepte de socialisme, han sofert un gran desgast a tot Europa i hi ha la temptació de defugir l'etiqueta per altres més difuses. Les causes del declivi de la socialdemocràcia han estat les seves polítiques econòmiques i socials, que no s'han distingit amb nitidesa de les conservadores i liberals. També la seva rigidesa organitzativa, que xoca amb les noves generacions habituades a les xarxes socials d'Internet.

La causa darrera d'aquesta dimissió programàtica ha estat la incapacitat de respondre intel·lectualment i política a l'enorme ofensiva neoliberal que van esclatar a la dècada de 1980. El socialisme no ha sabut oferir un horitzó de futur diferent al que presenten els grans centres d'estudis econòmics com l'OCDE, centrats en la continuïtat del model de creixement econòmic dels anys anteriors a la Gran Recessió de 2007. En aquest sentit el socialisme tampoc no ha sabut resoldre les objeccions dels moviments ecologistes al nucli central del keynesianisme: el creixement infinit del consum, induït per una pressió publicitària sense precedents, com l'única política per assolir la plena ocupació.

Tot i així el socialisme conserva els fonaments que el van convertir en el moviment que va canviar el món al segle XX. Per un costat la seva voluntat de mobilitzar milions de treballadors i persones corrents, organitzant-los en sindicats i partits de masses. Aquest és un fet inèdit en la història, en la que el poder ha estat sempre en mans d'oligarquies. Per un altre el socialisme es va dotar d'un model general de la història, de la societat i de l'economia, que cal revisar i actualitzar. Però que va ser capaç de cohesionar a milions de persones, a més d'atreure estudiosos i acadèmics i de generar programes concrets d'actuació legislativa i de govern que han transformat les societats europees.

Finalment va proporcionar un horitzó de futur al conjunt de la Humanitat, una perspectiva que avui s'ha difuminat, perduda enmig de les previsions macroeconòmiques i dels models economètrics. Totes aquestes raons fan que la refundació de la Unió Socialista de Catalunya, amb la seva concepció atenta a la justícia social i a la cultura dels treballadors, tingui sentit. La seva implantació no només provindrà de la seva aspiració a ser la secció catalana del socialisme internacional, sinó de la seva contribució a la renovació política, social, intel·lectual i moral de la socialdemocràcia universal.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat