L'independentisme busca amb encert noves fórmules de mobilització, el màxim de participatives i originals. El dissabte r de la setmana anterior, un nombre semblant, tot i que probablement la majoria no eren els mateixos, van dedicar tot el matí a votar esmenes al Palau Sant Jordi.

Ara l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), conscient de les ganes de mobilització, ha anunciat que prepararà una gran manifestació per la independència l'11 de setembre d'enguany al Passeig de Gràcia de Barcelona. Aquesta manifestació pretén ser històrica i multitudinària i la culminació de tot un procés territorial de marxes per la independència que es durant a terme  les setmanes abans. Convocar per la Diada té punts forts i punts febles.
L'èxit de la manifestació dependrà de com puguin compaginar les organitzacions la implicació a la manifestació amb les pròpies activitats
Per una  banda és una data coneguda i que permet una convocatòria a llarg termini. Però per altra banda, la diada s'ha configurat els darrers anys com l'inici de curs polític al país, un dia en que els representants polítics i les seves declaracions tenen un gran protagonisme mediàtic. Potser el handicap més important és que per a moltes organitzacions cíviques i politiques de l'independentisme l'onze de setembre esdevé el dia de lluir les pròpies activitats o la pròpia organització. És a dir, estan més pendents de la seva paradeta de material i els seus mini mítings i dinars populars que d'una manifestació unitària que es vulgui organitzar.

En aquest sentit l'èxit de la manifestació dependrà de com puguin compaginar totes aquestes organitzacions l'assistència i implicació actives a la manifestació amb les pròpies activitats. També dependrà, és clar, de la temperatura ambiental creada per les habituals provocacions estivals de l'espanyolisme polític i judicial.