Indica publicitat
Diumenge, 15 de desembre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 15 de juliol del 2011 | 17:40
Crònica · Política

El Prat: com hem arribat fins aquí?

Des de les negociacions de l'Estatut l'any 2005, en què hi va haver possibilitats reals que l'estat traspassés la gestió de la infraestructura a la Generalitat, fins a l'actual privatització i marginació del Govern, les esperances catalanes de tenir el control del Prat s'han anat evaporant.

Com hem arribat fins aquest punt? Què ha passat perquè en sis anys s'hagin esfumat les opcions de la Generalitat de tenir un poder real en la gestió del Prat?

Durant les negociacions de l'Estatut amb el govern espanyol, l'any 2005, un dels punts que hi havia sobre la taula era el traspàs de la gestió d'aquesta infraestructura a la Generalitat. Una mesura cabdal pel futur econòmic del país, ja que permetria aprofitar el potencial del Prat, relegat sempre en segon terme per Aena en benefici de Barajas. Rubalcaba, segons ha defensat Puigcercós, s'hauria avingut a incloure aquest traspàs en l'acord, però aquest punt va quedar dinamitat amb el pacte Mas-Zapatero del 21 de gener del 2006 a la Moncloa. Es podria dubtar de les afirmacions de Puigcercós, però unes declaracions de Zapatero en el debat de política general del 2009 rememorant aquells moments van avalar i donar força a aquesta tesi. En el debat, el president del govern espanyol va permetre's el luxe de deixar entreveure que hauria estat disposat a cedir en aquest afer, però que no li va caldre pel pacte assolit amb Artur Mas.

Perduda aquella oportunitat, el govern espanyol ha anat refredant les expectatives catalanes en aquest afer, donant prioritat primer al traspàs de Rodalies –que no ha servit absolutament per a res que no fos fixar els horaris de pas i posar l'enganxina de Rodalies de Catalunya de color taronja als trens i al mapa de transports.

El ministre de Foment, José Blanco, va afirmar a finals del 2008 que la Generalitat tindria un paper "determinant" en la gestió aeroportuària. Tot i això, al nou portaveu del govern espanyol només li van caldre unes setmanes per rebutjar una "gestió autonòmica" dels aeroports, perquè, deia, "no està escrit que sigui més eficaç i eficient". El 12 de gener del 2010, el ministre de Foment presentava la seva proposta de gestió aeroportuària que deixava a la Generalitat un paper secundari. D'un consell d'administració de 13 membres, l'estat tindria majoria -set membres- mentre que la part catalana -Generalitat, ajuntaments i cambres de comerç- en tindrien cinc. El darrer seria per al sector privat.

La profunda crisi econòmica, però, va obligar al govern espanyol a variar el seu plantejament. 'Segrestat' pels mercats i forçat a aplicar les receptes econòmiques dictades des d'Europa, el Consell de Ministres del passat 3 de desembre anunciava, entre d'altres mesures impopulars, la privatització d'Aena. Un anunci sepultat magistralment pel conflicte amb els controladors aeris, que tot sembla indicar que el govern espanyol ja preveia.

Set mesos després, el procés de privatització dels dos grans aeroports de l'Estat ja ha començat i, tal com s'ha explicat des de Foment, la Generalitat comptarà amb un paper "determinant" –els sona la paraula?- a una societat de vigilància que es configurarà l'últim trimestre del 2011. De nou, com amb Rodalies, el Govern haurà d'observar des de la barrera com es gestiona una infraestructura cabdal pel país.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat