Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 1 de setembre del 2014 | 18:29
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

La nova fase

Amb la impugnació llei de consultes i la convocatòria del 9N per part del govern espanyol entrarem en una nova fase, tal com anunciar el President.

Es tancarà l'etapa del dret a decidir i quedarà demostrat que la Constitució espanyola no reconeix els drets nacionals del poble català. El plet català deixarà de ser un afer intern espanyol perquè el dret a decidir és planteja quan les demandes d'independència d'un poble es poden resoldre en el marc legal de l'Estat qüestionat, com a la Gran Bretanya o el Canadà.

El concepte "dret a decidir" va ser creat pel Tribunal Suprem d'aquest darrer país per evitar que el procés independentista del Québec s'internacionalitzés. Quan un Estat, com l'espanyol, no reconeix el dret a decidir d'un poble, com el català que l'any 1714, tenia unes lleis i un Parlament propis cal recórrer al dret a l'autodeterminació. Aquesta és la nova fase.

No hi ha un procediment establert per vehicular l'exercici del dret a l'autodeterminació a les Nacions Unides per a casos d'annexió com el català. L'any 1714 Catalunya va ser annexionada al Regne de Castella invocant el dret de conquesta, regne que, l'any 1812, va canviar el seu nom pel de Regne d'Espanya. En canvi les colònies tenen el camí del Comitè de Descolonització.

Aquesta falta de pautes ha fet que un país com Palestina hagi acudit directament a l'Assemblea General i hagi obtingut un estatut especial, gràcies als seus suports internacionals. Altres països, com Kosovo, van optar per la Declaració Unilateral d'Independència, que, després de molts anys, ha obtingut el reconeixement internacional.

El Parlament de Catalunya un cop ha constatat que els seus drets no són reconeguts pel Regne d'Espanya, té dues opcions. La primera, dirigir-se al Secretari General de les Nacions Unides per demanar que les Nacions Unides organitzin un referèndum d'autodeterminació vinculant. Caldria justificar la demanda tant amb la història de tres-cents anys d'ocupació militar, annexió i intent d'assimilació, com la història recent d'un Estatut aprovat en referèndum i modificat pel Tribunal Constitucional espanyol vulnerant l'article 152.2 de la seva pròpia Constitució, que prohibeix modificar un Estatut aprovat en referèndum si no és pel mateix procediment.
La nova fase política s'hauria de centrar en la reclamació del Dret a l'Autodeterminació a les Nacions Unides"
La segona opció és la celebració d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb una candidatura unitària o un programa comú dels partits compromesos amb la Declaració Unilateral d'Independència, amb l'esperança que obtinguin la majoria absoluta. Les dues propostes no són excloents i es poden fer una darrera l'altra. De fet l'Autoritat Nacional Palestina, després d'obtenir el reconeixement de les Nacions Unides, es planteja ara la Declaració Unilateral d'Independència.

Tant l'èxit d'una opció com de l'altra no depèn dels catalans, sinó de la resposta internacional. Tots els governs són reticents a canviar l'statu quo. Com Gandhi a l'India només tenim la via d'influir sobre l'opinió pública de cada país, per tal que els seus governs deixin de considerar el cas català com un afer intern espanyol. Les grans manifestacions dels darrers anys han posat el cas català en l'agenda internacional. Però l'impacte encara no ha estat prou fort per passar de la curiositat simpàtica a l'imperatiu moral d'estar al nostre costat.

Tant la situació internacional com la catalana fan que sigui precipitat passar directament de la fase del dret a decidir a la Declaració Unilateral d'Independència. A nivell mundial és molt difícil assegurar el reconeixement de cap país a una DUI en els propers mesos. A nivell intern és segur que es reduiria el bloc que ha donat suport fins ara al dret a decidir. Unió Democràtica ja ha anunciat que no dona suport a la Declaració Unilateral i és molt difícil que Iniciativa s'hi adherís en bloc.

La nova fase política s'hauria de centrar en la reclamació del Dret a l'Autodeterminació a les Nacions Unides. La nova etapa ha de mantenir, com a mínim, les mateixes forces polítiques que li han donat el suport fins ara. A més s'haurien de reforçar guanyant les eleccions municipals i elegint representants més convençuts de la nostra causa a les espanyoles de 2015. També haurien de continuar les grans mobilitzacions que ens han posat a l'agenda global, amb especial atenció a la resposta a la prohibició de la consulta del 9 de novembre, que hauria de ser el primer gran acte de resistència civil del nou estadi del procés. Ampliaré aquesta proposta de calendari en un altre article.

L'any 2016, després de les noves mobilitzacions i de les eleccions municipals i espanyoles de 2015, les forces per l'autodeterminació seran més fortes, la projecció internacional catalana més aguda. En canvi les "Cortes espanyoles" seran més fragmentades i sense majoria absoluta del PP. Aleshores serà el moment de passar a la fase de la Declaració Unilateral d'Independència.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat