Indica publicitat
Dilluns, 3 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 20 de juny del 2014 | 16:54
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

La secció catalana del socialisme internacional

Joan Ignasi Elena ha abandonat el PSC i el 28 de juny el col·lectiu Avancem es reunirà per impulsar la reconstrucció de l'espai socialista a Catalunya. Una setmana més tard Montserrat Tura, Marina Geli, Antoni Castells i d'altres dirigents socialistes explicaran el seu full de ruta per refundar el socialisme català.

La Nova Esquerra Catalana, liderada per Ernest Maragall es va presentar amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions europees i els electors els han convertit en la primera força política, repetint l'èxit de les candidatures conjuntes d'ERC i d'Unió Socialista de Catalunya en temps de la II República.

La victòria a Barcelona, Sabadell, Terrassa i d'altres ciutats de la segona corona metropolitana, així com a moltes capitals de comarques mostra que l'aliança entre el radicalisme democràtic amb el socialisme pot ser un dels pals de paller del nou Estat català. El socialisme català pot aportar molt a nivell programàtic i personal al futur del nostre país i no pot alinear-se amb l'oligarquia espanyola, com ha fet el PSC. Sobretot quan el poble català protagonitza una revolució democràtica contra l'"statu-quo", amb una mobilització que ha admirat el món. Barallar-se amb el nucli de persones que han convertit la marca PSC devaluada en el seu patrimoni és alhora inútil i una pèrdua d'energies.

Quan la marxa de les societats s'accelera dirigir un procés polític és tant difícil com pilotar una embarcació en les aigües ràpides d'un riu de muntanya en època de desglaç. Les divergències de tot tipus es retroalimenten i només un projecte de gran visió històrica pot actuar d'aglutinador dels diferents grups, de les diferències tàctiques, dels lideratges personals. Els grups socialistes catalans que sortien de la clandestinitat ho van saber fer a la mort del General Franco, en un procés que va desembocar en una força que va ser capaç de proposar i dirigir l'estratègia de l'Assemblea de Parlamentaris, l'Entesa dels Catalans i el restabliment de la Generalitat.
És necessari un nou procés congressual vers la refundació de la Unió Socialista de Catalunya, la secció catalana del socialisme internacional"
Ara és necessari un nou procés congressual vers la refundació de la Unió Socialista de Catalunya, la secció catalana del socialisme internacional que van fundar Rafael Campalans, Manuel Serra i Moret, Gabriel Alomar, Joan Comorera, entre d'altres fa noranta anys. Per establir un projecte sòlid el socialisme català ha d'anar més enllà dels problemes del nostre país, ha de tenir presents els problemes estructurals que han provocat el declivi de la socialdemocràcia a tot el món, i de manera especial a Europa. Cal donar respostes a cinc nivells:

El primer nivell és l'horitzó de futur d'una Humanitat que ha sofert les transformacions més grans de la seva història a les darreres dècades. Pensem, per exemple, en l'augment de 1.000 milions d'habitants del planeta entre 2000 i 2011; o en l'impacte de l'activitat humana en la biosfera multiplicat per la globalització econòmica que ha integrat centenars de milions d'asiàtics en la societat industrial. Alhora ha induït una nova divisió mundial del treball que afecta tots els treballadors del món. Al mateix temps la revolució tecnològica dels microprocessadors ha induït un procés de "destrucció creativa" que ha canviat la industria i la distribució. Alhora els nous mitjans de comunicació audiovisuals i Internet han alterat tots els sistemes de valors.

El segon nivell és l'europeu. La implantació de l'euro va coincidir amb l'entrada de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç i la nova especialització econòmica entre les nacions. Els països del nord d'Europa s'han adaptat gràcies a l'exportació de productes tecnològics i d'alta qualitat. En canvi els països del sud d'Europa han viscut la deslocalització de la seva indústria lleugera sense poder competir amb els nous països emergents. La bombolla financera va ocultar aquesta disparitat estructural fins que va esclatar la crisi de 2008. Aquesta divergència econòmica, sumada a l'arribada d'immigració transcontinental, amenaça la unitat europea, com s'ha comprovat a les darreres eleccions al Parlament europeu.
El nostre poble ha reaccionat exigint un referèndum i el socialisme català ha d'estar al costat de la trinxera, no a l'oposat"
El tercer nivell és la relació entre el poble català i el Regne d'Espanya. El règim constitucional espanyol ha derivat en una oligarquia política i econòmica responsable d'una crisi que ja dura sis anys i que no preveu assolir la plena ocupació abans d'una dècada. La nova divisió mundial del treball i la unió monetària han aguditzat els antagonismes econòmics entre Catalunya i Espanya. Al mateix temps el règim no ha evolucionat vers un estat plurinacional com a Bèlgica que era un estat monolingüe francès l'any 1960, sinó en sentit contrari: la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut va negar el reconeixement del poble català com a subjecte històric que estava implícit en l'aprovació de l'Estatut per referèndum. El nostre poble ha reaccionat exigint-ne un de nou per triar entre Regne d'Espanya o República Catalana i el socialisme català ha d'estar al costat català de la trinxera, no a l'oposat.

El quart nivell és el model del futur Estat, configurat per les grans estructures del país: el model territorial, el sistema financer, el sistema energètic i de l'aigua, el transport, la política industrial, etc. Els grans grups financers i mediàtics catalans s'oposen aferrissadament al procés sobiranista perquè temen perdre la seva situació monopolística. El socialisme català ha de definir les seves propostes en cada un d'aquests camps per acostar-nos al nivell de democràcia, justícia social, nivell educatiu i cultural, prosperitat econòmica, estat del benestar i respecte al medi ambient que els partits socialistes han aconseguit en els petits països del nord d'Europa.

El cinquè nivell és l'estructuració democràtica d'un partit polític del segle XXI, que ha de tenir present les actuals condicions sociològiques i de mitjans de comunicació audiovisuals i Internet. Els models verticals i tancats vigents, dominats per uns aparells opacs cooptats per la fidelitat, han de deixar pas a models horitzontals, transparents i oberts, en els que hi hagi molts grups d'opinió, transparència, debat i elecció final en primàries obertes. Si en un procés congressual tots els grups socialistes i independents són capaços d'encaixar aquests cinc nivells el nou partit recuperarà la confiança dels ciutadans de Catalunya amb una rapidesa sense precedents, començant a les municipals de maig de 2015. En propers articles dedicats a cada un d'aquests nivells intentaré contribuir a aquest ressorgiment.

Aquest article estarà penjat al bloc de Josep Pinyol, on s'hi poden fer comentaris.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat