Indica publicitat
Dimarts, 11 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 2 de maig del 2014 | 17:09
Crònica · Política
Isidre Palmada
Professor

Trampes al solitari

El President i la majoria parlamentària volen fer les coses bé. Això és, tot dins la legalitat. Tenen a punt la llei de consultes no referendàries. L'han revisada i escanejada judicialment i no presenta cap il·legalitat.

No és impugnable. És constitucional fins el capdamunt. El cotó no enganya! La llei de consultes no referendàries, segons estableix ella mateixa, és "una convocatòria de la població per tal que manifesti la seva opinió sobre una determinada actuació o política pública d'especial transcendència mitjançant l'emissió del vot lliure, directe i secret, sense utilitzar la via del referèndum".

Segonament, no requereix cap autorització de Madrid, ni de les Corts ni de l'Executiu. S'empara amb el 122 de l'Estatut, un article vigent i constitucional, que la llei desenvolupa.

Però el President i la majoria parlamentària guarden aquest marc jurídic fins al setembre. Aleshores, el lliuraran al butlletí i el faran públic i oficial. De fet, és l'últim cartutx. Així ho alerta el Diplocat, el servei diplomàtic de la Generalitat. Més enllà del Diplocat, hi ha l'alternativa d'una "consulta no oficial" o d'unes plebiscitàries amb el rerefons explícit o encobert d'una declaració unilateral d'independència.
Fent públics tots dos actes alhora es pretén "legalitzar-los" conjuntament"
La constatació de què és un últim recurs extrema la prudència. S'ha aconseguit que la llei garanteixi la transparència i la seguretat jurídica necessària per a què, sense ser-ho, s'equipari a un referèndum i pugui vincular políticament. De manera que ningú no vol fer cap pas que la malmeti. Fins i tot fa por que l'Estat la pugui recórrer i la immobilitzi extraordinàriament. Tanmateix, no pareix que es pugui impugnar definitivament. Perquè s'ha fet amb molt rigor.

Llavors, per què retardar-la? Sembla que és per a sintonitzar-la amb l'acte de fer oficial la convocatòria de la consulta. Un acte que no té les mateixes "garanties constitucionals". Fent públics tots dos actes alhora, es pretén "legalitzar-los" conjuntament. La llei empararia la convocatòria. Posteriorment l'estat hauria de recórrer o bé la llei o bé l'ús o tots dos plegats.

La manera d'elucidar judicialment els litigis és sotmetent-los als tribunals. Amb el filtre jurídic es demostrarà allò que ja sabem des del 8 d'abril passat: que l'Estat espanyol no ens deixa fer la consulta. I aleshores, què? Doncs o bé quedaran obertes les vies que el diplocat albira o bé el procés es pararà i reapareixeran els salvapàtries Duran i Navarro.

Aquests moviments tàctics de calendari són lícits. Però només permeten que el President pugui convocar legalment la consulta. I prou!. Això no és cap triomf. Serveix de poc, com el 8 d'abril. No té més recorregut. L'important doncs, seran els passos posteriors. Quina via prendran els partits? I la societat? No ens fem trampes al solitari, aturant-nos en la tàctica.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Imatges relacionades
Indica publicitat