Indica publicitat
Dimarts, 11 d'agost del 2020
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 2 de desembre del 2014 | 19:32
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Unitat per la independència i nou contracte social

Quan un poble afronta un conflicte extern ha de suspendre la confrontació interna per afrontar junts l'amenaça exterior. Però, si alhora hi ha greus problemes econòmics i socials, la unió temporal forçada ha de posar els fonaments d'un nou contracte social. El maig de 1940, quan les tropes del Tercer Reich van envair els Països Baixos, Bèlgica i França, un sentiment d'amenaça vital es va apoderar de la Gran Bretanya.

El Primer Ministre, Neville Chamberlain, dubitatiu en l'esforç bèl·lic, va deixar el càrrec a Winston Churchill, molt més contundent. El Partit Conservador tenia majoria absoluta, però el nou líder va entendre que, per unir els britànics fins la victòria, calia un govern d'unitat amb laboristes i liberals. El partit laborista va participar-hi, tot i la gravíssima situació social de la Gran Depressió.

Davant el perill del nazisme els laboristes van ajornar el seu programa fins després de la victòria. A canvi van exigir a conservadors i liberals un un model econòmic i social diferent al capitalisme clàssic que havia dominat el Regne Unit per a l'endemà de la pau. Una comissió encapçalada per William Beveridge va dissenyar el futur sistema social en dos informes.

El primer (1942) va proposar les bigues mestres de l'Estat del Benestar: assegurances de vellesa, d'atur i la instauració del Servei de Salut universal. El segon (1944) marcava les polítiques monetàries i fiscals necessàries per assolir la plena ocupació. L'any 1945, acabada la guerra, l'electorat britànic va atorgar la majoria absoluta a Clement Atllee, líder del partit laborista.
En la propera legislatura la lluita per la independència comportarà ajornar la confrontació interna"
El seu programa anava més enllà de les propostes de la comissió Beveridge i va nacionalitzar el Banc d'Anglaterra i les companyies de gas, carbó i electricitat, els ferrocarrils i la siderúrgia. Totes les classes socials britàniques eren conscients que el sistema anterior havia fet fallida amb la Gran Depressió i el nou consens va durar dècades fins que Margaret Tatcher va privatitzar les empreses públiques i va retallar l'Estat del Benestar.

En la propera legislatura la lluita per la independència exigirà totes les energies del poble català i comportarà ajornar la confrontació interna. Aquesta deriva de la gravíssima situació social de Catalunya, amb una taxa d'atur superior al 20% que se situa en el 50% entre els joves, milers de desnonaments, pobresa infantil, desenes de milers de famílies que s'alimenten de la caritat, retallades en pensions, sanitat, ensenyament i recerca, etc.

La Generalitat continuarà asfixiada financerament, sense recursos per respondre a les necessitats urgents, i les lleis socials que pugui aprovar el Parlament seran suspeses pel Tribunal Constitucional com acaba de passar amb la Llei de Pobresa Energètica. En aquestes condicions la Candidatura unitària per la Independència haurà de compensar el parèntesi en el conflicte social amb l'establiment del nou contracte social que haurà d'implantar la República Catalana.

La Candidatura unitària per la independència ha de comprometre's a seguir l'exemple del govern d'unitat britànic durant la guerra contra el nazisme i constituir comissions com la presidida per lord Beveridge per establir el nou contracte social de la Catalunya independent. Un bon antecedent ha estat el Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN) amb els seus treballs centrats en el trànsit de l'Estat espanyol a l'Estat català.

En la propera legislatura caldrà establir un consens bàsic anàleg al que van tenir conservadors, liberals i laboristes britànics i que va portar a 35 anys de plena ocupació i Estat del benestar al Regne Unit, avui àmpliament enyorats. Aquest consens ha d'abastar les estructures essencials del país, com les característiques i el lloc de l'economia catalana en l'Europa contemporània i el mercat mundial, el model energètic, el sistema fiscal i la lluita contra el frau, el sistema financer públic i privat, el sistema educatiu i de recerca, el sistema sanitari, la protecció social, les relacions laborals, el model lingüístic i cultural, els mitjans de comunicació escrits i audiovisuals, el cinema, entre molts altres.
Si es fa el treball ben fet els sacrificis de la lluita per la independència hauran valgut la pena"

Mentre duri el conflicte amb l'Estat espanyol serà impossible implantar aquest nou contracte econòmic i social. Però en aquest període els nostres conciutadans han de constatar que no es repetiran els defectes del sistema autonòmic, que la independència és indestriable de la implantació d'una estructura social i política anàloga als petits països del nord d'Europa.

Per assolir el model de democràcia avançada, de justícia social i elevat nivell cultural d'aquestes nacions, Catalunya no pot continuar tenint les tarifes d'electricitat, aigua, gas i telèfon més cares d'Europa, ni les comissions bancàries més elevades, ni la legislació hipotecària més cruel, ni els peatges més abusius del continent. La treva social del combat per la independència ha de ser compensada amb un compromís solemne de que el nou Estat no permetrà els oligopolis que han dominat el sistema financer i els serveis públics privats. El moviment per la independència ha de garantir que el nou Estat acabarà amb la promiscuïtat que en el règim autonomista s'ha produït entre partits polítics, grans grups de comunicació privats i grans corporacions empresarials catalanes.

Les mobilitzacions de milions de ciutadans dels darrers anys formen part d'una revolució democràtica que no pot ser desnaturalitzada. Si s'ajornen durant un temps les confrontacions socials ha de ser a canvi de que els compromisos assolits siguin portats a la pràctica com va passar a la Gran Bretanya. El compliment de les promeses és la norma bàsica dels països amb tradició democràtica en els que ens emmirallem. Prèviament els treballs de les comissions han de ser rigorosos i documentats, no declaracions retòriques i poc precises que no es pensen acomplir. Si es fa el treball ben fet el nou contracte social català serà vigent durant més d'una generació. I els sacrificis de la lluita per la independència hauran valgut la pena per a tots els ciutadans de Catalunya.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat