Per la seva importància, reproduïm del CEEC aquest article del col·lectiu Coronel Escofet.
"En aquests darrers tres anys, els Mossos d'Esquadra s'han consolidat com la policia integral del nostre país, la qual té la responsabilitat no tan sols de la seguretat ciutadana de forma genèrica, sinó d'un altre aspecte cabdal i difícil com és l'ordre públic. Ha rebut, i rebrà en un futur, moltes crítiques, i aquestes han anat, i aniran, dirigides, sobretot, a les seves unitats d'intervenció,

i concretament a la Brigada Mòbil. Aquesta ha actuat amb contundència i amb el grau de tolerància que els han ordenat els seus caps polítics, enfrontant-se, si ha calgut, amb obrers, camperols, sectors alternatius, estudiants, i el moviment independentista.

Diverses vegades se'ls ha acusat de massa rigor, però en línies generals, cal reconèixer que han fet la feina que els han permès fer els seus polítics més o menys acomplexats. Ara, després de tots aquests afers, es planteja un entorn de la Diada Nacional de Catalunya en la que diversos esdeveniments poden posar en tensió l'aparell de seguretat de la nostra policia i la capacitat política de qui la dirigeix. La nostra ciutadania, i sobretot les seves avanguardes juvenils, moltes vegades alternatives a la política establerta, tenen una gran desconfiança cap a tots aquells que duen uniforme, i això és un fracàs de tota la societat, però més encara d'aquells que haurien de vetllar perquè la Policia de Catalunya fos quelcom diferent. I tothom entén que no estem demanant una policia feble, sinó tot el contrari.

Però el servei dels ciutadans, per als ciutadans, i defensant els drets i llibertats d'aquests. Per aquest motiu, aquest Onze de Setembre hi ha diversos punts calents. Les diferents manifestacions i concentracions, i més en concret, l'acte oficial que organitzen la Generalitat i el Parlament de Catalunya, que podria veure's malbaratat o entorpit per la pròpia IC-EUA, les seves joventuts i els seus entorns, protestant per els cants d'una cantautora israeliana pacifista. Aquí tenen un punt per a demostrar la capacitat de la direcció política del Departament d'Interior. Però el punt més calent, evidentment, és el dia 13, a Arenys de Munt. El sempre prudent delegat del govern a Catalunya, Joan Rangel, va parlar d'organitzar un "ball de bastons".

Ni que fos sarcàsticament, no era el més adequat per a un delegat del govern de l'estat que té sota les seves ordres la Guardia Civil i el Cuerpo Nacional de Policia. I mentre, el nostre Conseller d'Interior, encara no ha obert la boca de què passarà si una munió de ciutadans falangistes vinguts de tot l'Estat creen incidents. Aquí es produirà la pedra de toc per a la Policia de Catalunya. Esperem que, si cal, actuï amb la mateixa contundència amb que ho ha fet amb els diferents moviments de casa nostra. Seria una covardia i una indignitat, no per part de la nostra policia, sinó per part dels seus comandaments polítics, que ara permetessin una tolerància que no han tingut en altres actuacions amb els ciutadans del seu propi país.

Demanem doncs, respecte democràtic, però a la vegada tolerància zero i ma dura, si convé, contra aquests hereus del feixisme que, no oblidem, varen practicar sense contemplacions el terrorisme més brutal abans i després de la guerra civil, assassinant a Catalunya innombrables ciutadans, patriotes i líders socials, polítics i sindicals".