s evident que el panorama policial està molt regirat aquests dies. Tots els diaris, telenotícies i butlletins radiofònics en van plens. La polèmica originada arrel de l'actuació dels Mossos d'Esquadra la passada setmana, ha servit perquè passés bastant més desapercebuda del que seria d'esperar la notícia de la detenció d'un comissari de la policia espanyola, per la seva presumpta implicació en un entramat de corrupció policial. s un episodi més d'aquesta greu i trista història que es va iniciar amb el tancament dels ja famosos locals Saratoga i Riviera. Ja en són tres, els comandaments policials presumptament implicats en aquesta trama.

Sovint es critica els jutges i fiscals, però quan fan la seva feina, i la fan ben feta, no se'ls dedica al reconeixement ni la tercera part de l'espai que els mitjans dediquen a la seva crítica. No tots els jutges i fiscals són mediàtics i estrelles. N'hi ha, molts, la majoria, que treballen amb rigor i en silenci. Així ha estat en el cas d'aquesta investigació, iniciada molts mesos enrere. No és fàcil ni còmode afrontar investigacions de presumptes casos de corrupció de funcionaris públics, i molt menys quan es tracta d'alts comandaments policials.

Poques setmanes abans que saltés el cas dels prostíbuls, es feia pública la presumpta implicació de guàrdies civils, policies nacionals i policies locals ex-guàrdies civils, així com també de periodistes i caps de premsa, en un cas relacionat amb l'extorsió d'uns traficants de drogues. Era la segona part d'una altra operació anterior. Curiosament, aquesta operació, dirigida també per l'autoritat judicial i la fiscalia, va tenir molt més ressò.

s sorprenent, alhora que preocupant, que ambdós casos no haguessin estat investigats pels cossos policials als quals pertanyen els imputats i detinguts i aquesta investigació hagués de ser encarregada a un altre cos policial, en aquest cas als Mossos d'Esquadra. Per què? Potser algun dia en coneguem la resposta.

s sorprenent que qui s'hagi erigit en defensor d'aquests implicats en els mitjans de comunicació hagi estat un sindicat de la policia espanyola. Aquest sindicat, que no és precisament un sindicat de comissaris, ha esgrimit un argument tan bàsic i pueril com el d'afirmar que la detenció del comissari era una cortina de fum que havien aixecat els mossos per desviar l'atenció de la polèmica d'aquests darrers dies.

De la detenció i de com es va fer en van destacar que, segons ells, la detenció es fes sense tenir en consideració la família, la imatge i la privacitat del comissari. Aquestes declaracions podríem qualificar-les de moltes maneres, però potser n'hi ha prou dient que són perverses. Ho són perquè perverteixen el significat de les paraules i perverteixen els fets. La investigació que ha portat a la seva detenció és motivada per fets greus, no ja només des del punt de vista penal sinó pel que significa que es vegin imputats alts responsables policials que havien de lluitar contra les xarxes de tràfic d'éssers humans i contra l'explotació sexual. Es tracta de presumptes delinqüents. Ho repetim: presumptes delinqüents. Als presumptes delinqüents la policia els deté. Ben segur que, malgrat les crítiques, van ser tractats amb molta més deferència de la que aquests professionals i els sindicalistes que els defensen hauran tractat mai a molts dels seus detinguts.

s d'esperar que ara ho voldran vendre com una venjança de la policia catalana envers la policia espanyola, aixecant la pròpia cortina de fum i desviant l'atenció, a la vegada que propiciant i incentivant les diferències i el distanciament entre cossos policials que, no ho oblidem, tenen l'obligació legal i ètica de col·laborar i coordinar-se.

s sabut que de la corrupció al corporativisme (mal entès i tronat) no hi tanta distància, i les declaracions d'aquells sindicat en són un clar exemple que esperem que no sigui adoptat pels sindicalistes de la policia catalana.