Indica publicitat
Dimecres, 23 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 28 de desembre del 2012 | 17:10
Crònica · Seguretat

De Felip Puig a Ramon Espadaler

La presa de possessió dels membres del nou Govern ens porta a fer una primera anàlisi pel que fa al relleu al capdavant del Departament d'Interior. Després de les corresponents travesses, rumors i peticions de dimissió, s'ha desvetllat la incògnita. Felip Puig ha estat rellavat per Ramon Espadaler en el càrrec de conseller d'Interior.

Ramon Espadaler i Felip Puig. FOTO: Marta Pérez - EFE.

Centre d'Estudis Estratègics de Catalunya (CEEC) · Les travesses parlaven de la possible continuïtat de Puig o del nomenament de Francesc Homs o Germà Gordó. Enlloc parlaven que la responsabilitat d'Interior pugués ser assumida per Unió Democràtica de Catalunya. Ramon Espadaler ha estat per a molts una sorpresa. Una primera valoració que fa molta gent del nomenament d'un conseller d'UDC com a responsable de la seguretat del nostre país, és la de pretendre que sigui un polític democristià qui es cremi.

Aquesta teoria no s'aguanta si pensem que en els darrers dos anys ha estat un conseller convergent ─a més amb marcat perfil polític─ qui n'ha assumit aquestes responsabilitats. És cert que entre l'opinió pública i entre tertulians es dóna per fet que "Interior crema molt". Però avui dia, amb l'actual conjuntura econòmica, són poques les conselleries que no "cremen". Sanitat, Ensenyament, Benestar, Economia, seguint aquesta afirmació, són quatre exemples clars de crematoris polítics. Seguint en aquesta línia, els polítics que accepten el nomenament al capdavant d'aquests departaments serien uns irresponsables, temeraris i massoquistes. Els qui els proposen i nomenen uns... sàdics? Maquiavèl·lics? Si ho fan bé, si en Ramon Espadaler ho fa bé, de qui serà l'èxit?
Estem d'acord amb debatre l'ús de les pilotes de goma, però demanar la dissolució de la Bigada Mòbil demostra que no hem superat velles pors"
Ens costa de reconèixer que hi ha persones, polítics, que assumeixen aquestes responsabilitats fidels a un compromís. Podrem estar d'acord o no amb aquest compromís, però si no el reconeixem ens equivoquem. Ens hi juguem massa, ara i en els propers mesos i anys, com per posar algú al capdavant de la conselleria d'Interior com qui posa algú davant d'un brau de 500 quilos o davant d'una locomotora, si no ens agrada el símil taurí. Eseperem, volem i desitgem, que tots els nostres consellers ho siguin per aquest compromís.

Fent una primera i breu valoració del curt mandat de Felip Puig, des del CEEC considerem que a la balança pesen més els aspectes positius que els negatius. Començant pels negatius ─i dit des del màxim reconeixement i respecte que ens mereix, i que no ens han merescut anteriors consellers d'Interior─ la gestió de l'ordre públic ha estat un escull. No ho ha estat només per la seva gestió al capdavant de la direcció i gestió del desallotjament de la Plaça Catalunya, del setge al Parlament o de les actuacions amb motiu de la darrera vaga general, la qual era i hauria d'haver estat impecable.
Desitgem que Espadaler també sumi. No podem permetre que es jugui amb la seguretat dels nostres compatriotes"
El problema ha estat augmentat, sense menystenir les males praxis o actuacions desafortunades que en alguna ocasió s'han produit per l'actuació de determinats sectors del nostre país (que han desviat envers el conseller l'atenció i el problema de les greus alteracions de l'ordre públic, com si ell n'hagués estat el responsable). Estem d'acord amb què cal debatre sobre l'ús de les pilotes de goma, però demanar la dissolució de la Bigada Mòbil i la dimissió del responsable d'Interior demostra que encara no hem superat velles pors i nous tics. Quin serà el pas següent? Dotar-los un altre cop d'espardenyes i armar-los amb clavells o tulipes?

Pel que fa als aspectes positius, Puig ha retornat la dignitat i l'autostima als mossos d'esquadra. Pocs consellers i conselleres han donat la cara i assumit les responsabiliatats com ell ho ha fet. En aquests moments només ens en venen al cap un parell, que no esmentarem. Els policies estan sotmesos al règim disciplinari i al Codi Penal, i saben i no han d'oblidar que no estan sols i que els politics que els manen no posaran més llenya al foc, fent-los sentir els dolents de la pel·lícula quan no ho han estat.

Aquest suport i reconeixement, Puig els l'ha donat, però al mateix temps que es mullava hauria d'haver estat més ferm en alguns moments, efectuant canvis entre els màxims comandaments i exigint responsabilitats, fins i tot disciplinàries si s'esqueien. Aquests canvis, que no van arribar, volem creure que Puig havia previst dur-los a terme si hagués continuat. És evident que un cop finalitzat el desplegament, amb un escenari en el qual les FCSE, instrumentalitzades per la Delegada del Govern espanyol i pel Ministeri de l'Interior, en el context del dret a decidir i el camí cap a la sobirania, cal donar responsabiliatats a homes i dones que han demostrat el seu compromís i professionalitat, que aportaran noves visions i maneres de fer.
El nou equip d'Interior no decebrà. El país no s'ho pot permetre"
Els qui esperen que UDC, amb Espadaler, s'estampi contra la paret ben alta i gruixida d'Interior, al·leguen la manca de quadres polítics en les seves files capacitats per assumir les direccions generals corresponents. És cert que des d'Agustí Bassols han estat pocs els consellers de Governació o d'Interior, però això no ha de ser un problema ni motiu per dubtar de les capacitats de les persones. En l'àmbit de la seguretat, un clar exemple n'ha estat l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, dirigit en els darrers dos anys de manera eficaç per la militant d'Unió Democràtica Núria Aymerich, qui no provenia ni del món de la policia, ni dels bombers ni de la protecció civil. Aquells qui creuen els dits o aquells que fan ara un somriure burleta potser s'enduguin, més endavant, una sorpresa.

Des del CEEC donem suport al nou conseller, de la mateixa manera que el va tenir l'anterior conseller. Aquest suport no és degut a cap mena d'afinitat ideològica. És degut a què, en els temps que corren i els que vindran ─amb molts pals a les rodes, amb dificultats per la situació socio-econòmica, etc.─, considerem que allò que hem de fer és sumar, sense que això impliqui un xec en blanc. De la mateixa manera, esperem i desitgem que ell també sumi. No podem permetre que es jugui amb la seguretat dels nostres compatriotes ni amb la professionalitat i integritat dels catalans i catalanes que pertanyen a les policies, bombers i protecció civil. Estem segurs que el nou equip d'Interior no ens decebrà. El país no s'ho pot permetre.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat