Indica publicitat
Dissabte, 19 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 3 de juny del 2014 | 19:11
Crònica · Seguretat
Àlex Calvo
Expert en seguretat i defensa a l'Àsia i catedràtic convidat a la Universitat de Nagoya (Japó)

Fernández Díaz: el tou que volia fer-se el dur

La premsa s'ha fet ressò del trasllat a Catalunya d'uns 200 efectius del Cos Nacional de Policia d'Espanya, i la "generosa" oferta del ministre Jorge Fernández Díaz de fer un cop de mà davant dels aldarulls anarquistes.

Amb aquesta jugada, molt transparent, intenta presentar-se com a garant de la llei i l'ordre, i desacreditar la Generalitat i el cos dels Mossos d'Esquadra. ¿És real, però, aquesta imatge de "dur" davant del terrorisme? Els fets, que al cap i la fi són els que compten, demostren que no.

Un exemple molt clar és el que es va esdevenir la Diada Nacional de Catalunya l'any passat a Madrid, quan un grup de terroristes espanyols va assaltar la Delegació de la Generalitat a la capital espanyola. Qui era responsable d'evitar que hi entressin? El Ministre Jorge Fernández Díaz. Què va fer per a evitar-ho? No res. Si li sobren 200 efectius, en podria haver dedicat uns quants a protegir la seu de la Generalitat a Madrid. No ho va pas fer.

Aquesta feblesa davant del terrorisme va continuar en els dies posteriors a l'atemptat. Jorge Fernández Díaz podria haver intentat impedir que aquests terroristes es presentessin a les eleccions europees. Un ministre dur contra el terrorisme ho hauria fet, però Jorge Fernández Díaz no ho va fer pas. És més, podria haver instat davant dels tribunals la il·legalització dels partits on militaven o pels que es presentaven candidats aquests terroristes. Un ministre dur contra el terrorisme ho hauria fet, però Jorge Fernández Díaz no ho va fer pas.
Aquests 200 policies de què disposa Fernández Díaz han de lluitar contra el terrorisme. No a Catalunya"
Per tant, abans de fer gestos per a intentar demostrar que és dur, el que ha de fer el ministre és actuar amb duresa. Paraules, no fets. Això però li correspon fer-ho al territori del que és responsable, no a Catalunya. Al Principat, ja tenim un cos professional, preparat per a actuar davant del terrorisme urbà. En canvi a Madrid ... alguna cosa falla quan un grup de terroristes pot entrar impunement a un edifici, i uns mesos després presentar-se a les eleccions. Sembla ser que a Madrid hi ha un problema greu de tolerància davant del terrorisme, si més no quan les víctimes són catalanes.

És a dir, aquests 200 policies de què disposa Fernández Díaz efectivament han de lluitar contra el terrorisme. No a Catalunya, però, on ja tenim els Mossos d'Esquadra, ans a Madrid, on hi ha terroristes que fins i tot fan de candidats a les Europees. Dediqui, senyor ministre, els seus 200 policies a evitar que es cometin més atemptats contra la Delegació de la Generalitat a Madrid. Dediqui, senyor ministre, els seus 200 policies a detenir aquests terroristes. Dediqui, senyor ministre, els seus 200 policies a impedir que els terroristes es presentin a les eleccions i a il·legalitzar els partits que els ofereixen llocs a llurs llistes. Els partits catalans no tenen terroristes a les seves llistes, ¿no li fa vergonya que els espanyols sí en tinguin?

Quan hagi fet tot això, senyor ministre, llavors tindrà credibilitat contra el terrorisme. Mentrestant, solament hi ha un adjectiu per a qualificar-lo: tou. Tou davant del terrorisme, tou davant dels terroristes i tou davant dels partits que integren terroristes a llurs llistes. Tou per partida triple, i per tant obligat a callar i a deixar d'interferir a Catalunya. Preocupi's de perseguir terroristes a Madrid, on sembla ser que n'hi ha uns quants i gaudeixen d'impunitat.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat