Indica publicitat
Dissabte, 25 de març del 2017
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 20 de gener del 2017 | 13:58
Crònica · Seguretat

Quan alguns policies es manifesten... sense un motiu clar

El posicionament de determinats grups socials sobre la tasca policial ha qüestionat des de fa un temps aquesta activitat pública, ja que algunes situacions, molt concretes, han posat a prova les seves habilitats. Sobretot, ha estat entre la policia més propera, per casualitat, en contacte amb determinats col·lectius de persones,

amb posicions extremes o bé molt complexes. I així, s'ha desfermat una certa preocupació, al sentir-se vigilats però sobretot qüestionats.

Treballar per a que la societat sigui conscient de les seves mancances i assumeixi els riscos necessaris és el deure de la ciutadania, i sense excepció, també dels funcionaris, entre els quals també els policies"

El que per a molts col·lectius és del tot normal: haver de respondre de nimietats o donar explicacions de moltes decisions, pels cossos policials, en alguns casos, no s'havia vist així. La seva responsabilitat els hi podia donar una certa superioritat respecte de la resta d'empleats públics i, per descomptat, de la resta de ciutadans. La cultura democràtica no pot admetre aquesta dissociació social en funció del tipus  d'uniforme i de si hi ha o no uniforme. Per això, en general, en el cas de la Policia de la Generalitat Mossos d'Esquadra, aquesta situació, nova per molts, sobretot a la Guàrdia Urbana de Barcelona, i per suposat també al CNP i a la GC, no ha suposat cap trauma, i llevat casos molt singulars, la seva funció no s'ha vist ni es veurà mai enfrontada a la societat de la qual surt i a la que serveix.

No hi ha instruments del poder. El poder som tots en el consens diari per fer viable una convivència mútua, amb les aportacions dignes de cada una de les seves parts. Els elements contraris a aquest plantejament comú es resolen pels mecanismes penals, acudint a la tutela judicial. Sorprèn, per tant, de la manifestació, el seu escorxament social. Les demandes laborals es canalitzen a través dels sindicats, en forma de millors condicions de treball o bé requeriments de nous medis tècnics. La protesta sindical, per tant, busca posar de relleu un dèficits que poden acabar afectant la resta de la societat, essent els propis policies, uns especialitzats funcionaris, que igualment en formen part. En cap cas, hi pot existir, com s'ha insinuat, interpretat o malentès, una opció d'enfrontament entre la necessària diversitat social de tota societat democràtica i una determinada supremacia corporativa.  La policia no és l'instrument de la burgesia del segle XIX per protegir els seus interessos particulars. Ni tampoc és l'eina del règim per perseguir i atemorir determinats grups de persones, com es va fer durant el recent franquisme, envers els catalans.

Els policies no serveixen determinades opcions ideològiques, en un intercanvi tàcit de favors o de contrapartides. Els valors democràtics es basen en el poble, i hom, ni que sigui policia, no hi pot afegir ni treure res que no sigui el compliment de la seva feina sota els principis d'igualtat i no discriminació.  La defensa dels valors democràtics, en el context català, també té els seus prejudicis, després de molts anys de règim dictatorial o autoritari. La responsabilitat col·lectiva, si cal amb l'auxili de la justícia, preval per damunt de les causes personals sense el suport de la població. Quan alguns pensen que la massa és idiota i poruga, i alguns, escollits, han d'estar per sobre d'això per evitar mals majors, i garantir la prosperitat i el benestar, pot succeir, o bé que se'n surtin i acabin imposant "la seva llei" o es frustrin i se sentin enganyats i acabin escenificant un funeral.

Treballar per a que la societat sigui conscient de les seves mancances i assumeixi els riscos necessaris és el deure de la ciutadania, i sense excepció, també dels funcionaris, entre els quals també els policies. La manifestació d'alguns policies el passat 16 de gener de 2017 a Barcelona, no sols evidencia que molt pocs policies entenen la seva realitat laboral en visió d'enfrontament social, si no també que la visió espanyola del servei públic a Catalunya cada dia té menys seguidors, tot i que encara en queda en un petit percentatge.


Llorenç Prats, @AraDesdara,

Advocat i periodista

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat
Av. Gaudí, 13 1r 2a
08025 Barcelona
(+34) 93 454 97 02
(+34) 93 454 97 03
redaccio@tribuna.cat