No corren temps fà cils per les constructores. Tot i els anunciats estÃmuls econòmics en forma de crèdits tous, cada vegada és més difÃcil aconseguir diners per finançar obra pública. L'exemple més clar de tot plegat és l'Eix Transversal, l'obra pública més cara feta mai per la Generalitat, si exceptuem les lÃnies de metro. Els 708 milions que costa havien de ser finançats Ãntegrament pel sector privat perquè la Generalitat, com a administració pública, té limitat l'endeutament.
AixÃ, per tirar endavant el pla d'autovies, el conseller Nadal va decidir finançar-lo en el col·laboració amb el sector privat. Fins que no va aparèixer la crisi, les coses van anar bé. Els agents privats tenien fà cil accés al crèdit perquè els bancs consideraven que les obres tenien assegurada la seva rendibilitat. Obres com el tram de Puig-Reig a Berga de l'Eix del Llobregat o la C-65 entre Llagostera i Vidreres es van inaugurar el 2008 grà cies a aquest mètode.
Però l'alentiment de l'economia ha estat letal per al sector i les últimes obres adjudicades pel govern: Eix Vic-Ripoll, Eix Diagonal i, sobretot, Eix transversal estan patint severs retards en la seva execució. Afortunadament, les dues primeres vies, després de renegociar condicions i de remoure cel i terra ja tenen garantit el finançament necessari per acabar les obres.
Un cas diferent és el de l'Eix Transversal. En part per l'alt volum d'inversió que requereix, en part perquè la crisi econòmica ha canviat les perspectives de trà nsit, a la concessionà ria que es va adjudicar les obres, Cedinsa, li està costant molt trobar els diners necessaris per finançar-la. De fet, l'accionista financer de referència, que és Caixa Catalunya, està ara immersa en el procés de fusió. En qualsevol cas, el problema rau en què aquest tipus de concessions el govern, per retornar els diners, paga anualment un cà non per ús de la carretera que varia en funció del volum de trà nsit.
I en el volum de trà nsit és on hi ha el conflicte, perquè el contracte de l'Eix, adjudicat el 2008, té unes elevades perspectives de volum de trà nsit que la crisi ha frenat. Això comporta que les entitats financeres que estaven interessades a cedir diners a la concessionà ria ara demanin noves garanties de pagament. Aixà les coses, l'única opció que sembla que li queda al govern és renegociar aquests contractes, oferint cà nons més elevats a la concessionà ria perquè aixà pugui obtenir els diners necessaris per realitzar l'obra.