Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 11 de desembre del 2012 | 16:55
Crònica · Societat civil
Miquel Àngel Essomba
Professor de la UAB

El perquè de la insubmissió pacífica de la llei Wert

La llei Wert (LOMCE) està naixent amb la missió de destruir conquestes educatives de la democràcia en dues direccions, la social i la nacional. Sota el paraigua protector d'una majoria parlamentària absoluta, persegueix la recuperació del status quo educatiu predemocràtic. Aquest garantia estructuralment, d'una banda, la desigualtat de classe a través del sistema educatiu.

D'altra banda, instrumentalitzava l'educació per construir la nació espanyola, cosa que implicava necessàriament l'enaltiment de la llengua i identitats castellanes en detriment de la diversitat plurinacional existent als territoris de l'estat. Centrarem la nostra atenció en aquest segon punt.

Per a les ments pendents de reciclatge democràtic a Madrid, resulta molt dolorós haver d'acceptar que, trenta anys després, el model d'escola catalana, amb el mètode de la immersió lingüística com a estendard, hagi funcionat bé, i no puguem parlar de conflicte lingüístic a Catalunya. A més de dolorós, és perillós, donat que pot resultar un exemple de bona pràctica a d'altres territoris de parla catalana, o d'altres llengües, cosa que al seu torn posaria en perill una volguda hegemonia del castellà al sistema educatiu espanyol.

Des de la perspectiva de l'estat governat pel PP cal actuar, doncs, en conseqüència, i dinamitar sense embuts el model. D'una banda, eliminant qualsevol possibilitat de reproducció d'aquest en els territoris que puguin tenir la temptació d'implantar-lo –emprant la catalanofòbia com a arma justificativa per esquinçar el somni dels països catalans– i d'altra banda, legislant normes agressives, en un principi adreçades a tot l'estat, però amb mesures especialment pensades en contra de Catalunya.
L'objectiu és clar, i l'estratègia també: fer que Catalunya implosioni"
El rovell de l'ou és a l'últim esborrany d'avantprojecte de la LOMCE, un nyap tècnic presentat a primers de desembre, calculadament després de les eleccions al parlament, perquè conté una bomba de rellotgeria que calia fer esclatar després, com així ha estat. A l'article 82, el qual incorpora una disposició addicional trigèsim-novena, queda clar que res pot vulnerar una presència del castellà en temps lectiu inferior a la llengüa "cooficial" (o a les llengües, si introduïm l'anglès com vehicular).

També queda clar que, en supòsit de litigi entre administracions de l'estat (central i autonòmica) per definir el model (és a dir, tot el debat es redueix a percentatges), els individus i no les institucions tenen l'última paraula. Val a dir que aquí han comès un error greu contrari a les seves intencions –i és que el disseny tècnic del text és pèssim!– doncs aquest mateix articulat obre la porta a què les més de 40.000 famílies valencianes que es queden sense ensenyament cada any en aquesta llengua puguin rebre'l en centres privats amb el suport econòmic de l'administració.

L'objectiu és clar, i l'estratègia també: fer que Catalunya implosioni. Dividir i crear malestar en la societat catalana, fer veure que és una societat immadura, conflictiva, incapaç de resoldre els seus propis problemes per ella sola, i que necessita de l'ajut d'una societat madura com l'espanyola per conduir-la lluny de l'abisme. Talment com es fa amb el finançament. L'única resposta per part nostra, si no volem malmetre el llegat pedagògic i social dels últims trenta anys, serà no caure en la provocació, continuar amb normalitat, sense escarafalls ni crits: amb insubmissió pacífica.
Si patim un atac tan greu, és perquè fins i tot els cavernícoles s'han adonat que estem fent bé les coses"
No tinguem por a cridar a la insubmissió. Tenim mil raons per fer-ho. La més important, que es tracta d'una llei injusta. La segona, no menys important, que els catalans ens sentim lliures de no sotmetre'ns a l'ordre establert i saltar-nos la norma, perquè el pacte ha estat trencat, i no pas a instància nostra. L'estat espanyol, a través del seu tribunal constitucional, va perdre l'autoritat moral sobre Catalunya fa dos anys, i la ciutadania així li ho va fer saber el 10 de juliol de 2010. Per recuperar-la, caldria que en una proporció similar de ciutadans – més d'un milió d'espanyols – es manifestessin pel centre de Madrid exigint el respecte al model d'escola catalana i a la immersió lingüística. És l'única sortida que els queda si volen de veritat salvar la seva idea d'Espanya.

Mentrestant això no passi – que mai passarà – cal fer adonar a l'estat espanyol que el problema el té ell quan persegueix, amb males arts, pervertir la sobirania nacional de Catalunya. Cal preguntar a aquest estat com s'ho farà per aplicar una normativa injusta i inadequada als temps que corren. Enmig del desori creat, miraran de sortir-se'n: que a Catalunya es demonitzi el castellà és la trampa que ens tenen preparada.

No hi caiguem, tinguem-ho clar. No hem de posar-nos al nivell dels post-franquistes, que no és altre que el de les sabates. Intel·ligència, sensibilitat, i resistència activa enfront de l'envestida més greu al català de fa dècades. I seguretat, molta seguretat en nosaltres mateixos com a societat madura. Si patim un atac tan greu, és perquè fins i tot els cavernícoles promotors de la LOMCE s'han adonat que estem fent bé les coses.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat