Aquesta resolució judicial és un autèntic torpede a la línia de flotació del sistema educatiu català. I no només a l'escola, sinó que també, i molt més transcendental, a la cohesió del país. El sistema d'immersió lingüística ha estat clau, en aquest nostre país, per tal que els infants fossin competents en català i castellà en finalitzar els seus estudis. Un model educatiu que ha rebut el reconeixement de l'Eurocambra i la Comissió Europea. Un sistema exitós que, tots aquells que volen anorrear, aniquilar i portar la llengua catalana a la residualització, volen desballestar i fer-lo xinxines.

És lamentable veure com es perd el temps en àmbits on no hi ha cap problema, quan n'hi ha d'altres que s'haurien d'abordar. L'escola catalana té molts aspectes a millorar. Però el model i l'ensenyament de la llengua catalana i castellana que s'hi fa, funciona. I com diem els enginyers, si una cosa funciona, milor no tocar-la. És d'una obvietat manifesta que les mirades i les accions han d'anar en altres sentits. Especialment, en temes com són l'aprenentatge de l'anglès o l'ús de les noves tecnologies com a mètode d'estudi. Els esforços caldrien anar en aquesta direcció. Hi ha molta feina a fer. La resta és voler fer mal a l'escola catalana i el país.

No hi ha consens, no hi ha una política comuna, amb sentit de país, per tal de basar el model educatiu en les TIC. I no pot ésser

La introducció de les noves tecnologies a l'escola no s'està fent d'una manera gaire apropiada. L'anterior govern va executar el projecte Educat 1x1, que pretenia fer de les noves tecnologies l'eina amb què els nostres infants aprenguessin. Amb l'arribada del govern d'Artur Mas, el projecte s'ha canviat. Del 1x1 s'ha passat al 2.0, i s'ha abandonat la idea del portàtil per alumne. No hi ha consens, no hi ha una política comuna, amb sentit de país, per tal de basar el model educatiu en les TIC. I no pot ésser. Aquí sí que cal esmerçar-hi tots els esforços. Hem de ser capaços de fer-ho.

Pel que fa a l'anglès, s'ha millorat molt en els darrers anys, però la realitat és que som a anys llum d'un model que asseguri el coneixement i el domini de la llengua anglesa als alumnes catalans. I aqui tampoc s'hi val a badar. En un context de globalització, d'internacionalització, de noves tecnologies, de contacte amb persones d'altres països i continents, la coneixença de l'anglès és fonamental. I aquesta necessitat cada cop s'incrementarà més. Per tant, es tracta d'un tema d'allò més urgent que cal arranjar.

L'informe PISA ens recorda amb contundència el nivell que els nostres escolars tenen. I nosaltres, millor dit, una part testimonial de la població catalana, s'entesta en judicialitzar i generar conflicte en un aspecte del nostre sistema educatiu que garanteix el coneixement de la llengua pròpia del país i del castellà. És de bojos! Amb l'educació ens juguem el futur de Catalunya. El ser un país capdavanter, competititiu i amb voluntat de tirar endavant. Ja n'hi ha prou: no fem malbé allò que funciona i solucionem els problemes que tenim plantejats.