CiU ha deixat clar en tot moment que l'escenari espanyol que menys li convé a Catalunya per poder negociar un pacte fiscal propi és una majoria absoluta. I justament aquest és el mapa que diumenge van apuntar les urnes espanyoles, tant a les municipals com a les autonòmiques.
El PP arrasa, és a dir, que els diputats de la federació nacionalista al Congrés no serien determinats per a formar govern, i per tant, la moneda de canvi difÃcilment serà un sistema fiscal similar al concert econòmic. En aquest cas, CiU haurà de tenir sobre la taula una pla B per mirar de sostenir l'economia de la Generalitat, ja malmesa pel pla de retallades que imposa l'executiu de Zapatero per reduir el dèficit públic fins a l'1,3% del PIB. El govern de Madrid ha traspassat la pressió sobre la reducció del dèficit estatal que imposa Brussel·les a les comunitats. Les retallades ja han arribat a Catalunya, però probablement n'hi haurà més perquè Angela Merkel ja ha anunciat que seguirà posant a ratlla els països que van més endarrerits en el compliment de la disciplina pressupostà ria comunità ria.
Arribat el moment, CiU haurà de prendre un camà o altre, però no podrà allargar quatre anys més, fins que a Madrid hi tornés a haver eleccions, sense proposar un cop de timó per reconduir la qüestió que a hores d'ara impedeix qualsevol creixement social i nacional del paÃs: l'ofec econòmic. Uns 20.000 milions d'euros que cada any se'n van a Espanya i no retornen en forma d'inversions. El concert econòmic, o eufemÃsticament, pacte fiscal propi per a Catalunya, ja no pot esperar més. Mani el PP amb majoria absoluta o no. Per això és necessari que les forces del Parlament de Catalunya, inclòs el PSC, facin un esforç unitari per defensar un model de finançament just per al paÃs. I això passa per fer un front comú que no es dissolgui penosament a Madrid. Aquesta és la darrera oportunitat, la caixa de la Generalitat està tan debilitada que no suportarà una nova sacsejada.
I d'altra banda, seria interessant que els manifestants de la Plaça de Catalunya del moviment 15-M prenguessin consciència que a Catalunya la crisi s'hauria viscut d'una altra manera sense espoli fiscal i amb la sobirania en matèria laboral i industrial que permetés crear polÃtiques actives d'ocupació i d'ajuda a les empreses de casa. El sistema democrà tic és feble, els partits estan ancorats en un convencionalisme dantesc, és cert. Però també és cert que Espanya no ens deixa avançar com a paÃs i ens arrossega a la deriva. Una reflexió que no s'ha plantejat encara a la Plaça de Catalunya.
