Indica publicitat
Divendres, 18 d'octubre del 2019
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 30 d'agost del 2011 | 12:14
Crònica · Política

Espoli +reforma constitucional= recentralització

Quan Zapatero va anunciar una reforma de la Constitució per limitar l'autonomia financera de les comunitats autònomes, la primera reacció del govern català va ser oposar-s'hi. Fins que el líder de CiU a Madrid va aturar els carros de combat i ràpidament es va mostrar obert al diàleg amb el PSOE i el PP.

Amb les aigües més calmades, el conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, assegurava que si la constitució alemanya recull aquesta limitació, vol dir que pot funcionar també en el cas espanyol. Però la comparació és del tot desencertada, perquè si bé és cert que la carta magna alemanya recull aquest epígraf, també estableix per llei el límit màxim del 4% del PIB de dèficit fiscal per als Lands. És a dir, que si bé aquests governs territorials federals tenen un sostre de despesa, d'altra banda tenen garantits uns pressupostos que s'apropen molt als recursos que aquell mateix territori ha obtingut fruit del seu esforç productiu i de la recaptació d'impostos. A l'Estat, com se sap, hi ha carta blanca perquè Madrid espoliï els territoris que més riquesa han generat històricament, de manera que Catalunya, el País Valencià i les Illes, i amb certa trampa, també Madrid, aporten molt més del que reben posteriorment en forma d'inversions o partides pressupostàries de l'Estat.

Si la Constitució limita el sostre d'endeutament i despesa d'un govern autonòmic, i aquest és sotmès al mateix nivell d'espoli actual, és evident que condueix al col·lapse de les finances. I a mig termini, el resultat de sumar espoli fiscal i límit de despesa i endeutament dóna com a resultat únic la liquidació de l'autogovern i la consegüent recentralització de competències. Una Generalitat endeutada fins al límit i regalant un 10% del seu PIB a la caixa de l'Estat no podria pas fer front a tots els serveis que té transferits, i que ara ja estan en una situació complicada per la imposició de la reducció del dèficit públic.

Malgrat que el pacte PP-PSOE, secundat ja per CiU i el PSC, finalment no inclou una xifra concreta, sinó la limitació per llei de l'autonomia financera dels governs, és una clara agressió a la dita Espanya de les autonomies que tan defensen els dos grans partits espanyols, i per descomptat, un pas enrere més en la construcció de l'Estat federal que alguns dirigents del PSC asseguren que vol construir el PSOE.

Si la carta magna espanyola imposa aquesta restricció, amb el vist i plau del govern català a Madrid, es fa difícil de creure que l'endemà de les eleccions espanyoles s'avingui a negociar un pacte fiscal propi per a Catalunya com reclama la mateixa CiU. Per què ho hauria de fer, si la federació nacionalista ja els vota reformes constitucionals que van contra l'autonomia? I en cas de pactar un nou model, quina garantia té CiU que el seu suport incondicional a la reforma de la Constitució no se li girarà en contra, posant precisament pals a les rodes al nou model de finançament?

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat