Com sabem, Catalunya va canviar de govern amb les eleccions de novembre passat.
Barcelona ·
I la situació econòmica era també sabuda: una crisi econòmica i financera ho impregnava tot. D'aquesta manera, és normal que el nou govern de Catalunya adopti, ara, mesures clarament orientades a fer front a la crisi. Unes mesures que, de ben segur, eren més difÃcils de prendre per l'anterior govern de la Generalitat, donat que, a més d'estar format per tres partits diferents, feia quatre anys que governava, quan encara ni s'ensumava la crisi.
Tal com es va dir en campanya, l'executiu que presideix Mas està format -almenys això diuen- pels millors, aspecte sempre qüestionable i subjectiu, però també està dotat d'una certa transversabilitat que de ben segur ha desorientat i molestat alguns sectors de CiU que esperaven un govern més respectuós amb els militants dels partits que el formem i amb les persones que havien treballat durant la travessia del desert que suposa set anys d'oposició. I és aquest executiu que està aplicant fil per randa les retallades de pressupost anunciades, unes retallades necessà ries per fer viables els comptes públics que afecten totes les conselleries. Aquests dies, una de les tisorades més sonades està essent la que afecta a sanitat.
I en aquest escenari, l'executiu ha decidit remodelar, finalment, un departament que havia quedat per fer -i que, fins i tot, sorprenia que seguÃs mantenint la seva qualitat-: la Secretaria d'Afers Exteriors amb Roser Clavell, que havia sigut viceconsellera d'Exteriors en l'anterior govern. I s'ha optat, també, pel realisme i l'eficà cia a curt termini, nomenant dos experts en les relacions internacionals i diplomà cia: Joan Prat com a delegat del govern a Brussel·les -reconegut diplomà tic i bon coneixedor dels ressorts de Brussel·les-, i en l'à mbit d'afers exteriors, Senén Florensa, expert diplomà tic i coneixedor també de l'administració catalana, un home que, fins ara, havia ocupat la direcció de l'Institut Europeu de la Mediterrà nia.
AixÃ, la nova estructura d'exteriors ja ha donat una mostra de la seva eficà cia i contactes, fent que la primera visita del president Mas a Brussel·les tingui com a element principal ésser rebut pel president de la Comissió Europea, Jose Manuel Durao Barroso, una visita de molta importà ncia simbòlica i medià tica. Mas ha aprofitat la visita per exposar a Barroso els números de la Generalitat per superar la crisi i aquest li ha donat suport. És clar que la visita ha donat visibilitat a Catalunya, ara caldrà que la polÃtica del departament d'exteriors segueixi en aquesta lÃnia.