La veritat és que tot el que s'ha aprovat s'ha fet per necessitat, degut a la problemàtica a què ens ha portat la crisi econòmica. No és pas degut a la voluntat política. De fet, però, ja és habitual que els salts qualitatius importants en la integració europea es produeixin a entorns complexos que situen la UE davant uns reptes importants, com ha sigut ara la crisi i les conseqüències que tenia i té en alguns estats membres -com és el cas de Grècia i Irlanda, que han hagut de fer front al finançament del deute a través del Fons de Rescat de la UE i del Fons Monetari Internacionals.

I ara s'hi troba pel mig Portugal, amb una crisi també política que ho embolica tot. Sigui com sigui, amb la voluntat que la UE, en general, i els estats membres en particular tinguin mecanismes per gestionar situacions de crisi i elements per prevenir-la, el Consell Europeu ha aprovat un Fons de Rescat superior a l'existent i que entrarà en vigor el 2013. I també ha aprovat un pacte sobre l'euro, que es caracteritza per cercar fórmules que garantitzin la competitivitat, l'ocupació i el control de les finances públiques.

Totes aquestes mesures s'emmarquen amb un propòsit: cohesionar l'àrea econòmica que és la Unió Europea i, especialment, també la zona Euro, en la qual, a més de coordinar-se la política monetària, també ho estarà bona part de la política econòmica. Una bona notícia, doncs, en el camí cap a la integració europea.