Aquest dissabte va ser enterrat a la seva vila natal de Sant Sadurní d’Anoia mossèn Joan Alemany, de 88 anys. Abans, a la Parròquia de Sant Ildefons de Barcelona, on va ser-ne el rector durant 34 anys, es va celebrar una multitudinària missa funeral, a la qual van assistir prop d’un centenar de capellans de Barcelona i la resta de Catalunya.
Joan Alemany pertanyia a la gran generació de capellans que van impulsar amb entusiasme el Concili Vaticà II a casa nostra. De jove va formar part de la lleva del biberó, ferit a la batalla de l’Ebre i conduït més tard al camp de concentració d’Arles-sur-Tec. Amb una clara vocació intel·lectual va estudiar filosofia i teologia a Comillas i ciències polítiques i socials a Lovaina. A Suïssa va establir contacte amb Leclercq i el llegendari fundador de la JOC, Josep Cardijn. D’aquella època va aprendre la importància de ser acollidor, comprensiu i romandre obert a tothom. Característiques que l’han acompanyat al llarg de tota la seva vida, fins al punt que tots els qui l’han tractat coincideixen a assenyalar la seva bonhomia i la capacitat “d’escoltar i no renyar mai ningú”.
Home avançat al seu temps, mossèn Alemany va estar sempre molt interessat en les relacions fe i cultura, la recerca de les expressions de fe que facin possible el diàleg i una acció pastoral basada en la comprensió. Fruit d’aquesta preocupació pel món cultural, va promoure o va col·laborar activament en un ampli conjunt d’iniciatives i institucions cíviques, culturals, eclesials i socials. Una de les més rellevants, sens dubte, ha estat l’Escola de Periodisme de l’Església vinculada al CIC i que va haver de fer mans i mànigues per superar les traves i els obstacles de la censura i la manca de llibertat de l’època. D’aquesta primera escola que no depenia del règim franquista van sortir insignes periodistes com Josep Maria Sòria, Manuel J. Campo Vidal, Josep Bassets, Josep Maria Cassassús, Antonio Franco, Pérez de Rozas, etc.
Mossèn Joan Alemany ha deixat una forta petjada a totes les parròquies, barriades i pobles on ha treballat com a capellà. També va ser vicari episcopal i delegat episcopal, entre moltes altres responsabilitats civils i eclesials. Sempre es va distingir per la seva vital tasca a favor d’una Església catalana compromesa, renovada i transformadora. Una Església viva, arrelada al país i a la seva gent.
