Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Les autoritats sèrbies continuen la seva creuada diplomàtica contra Kosovo, l’antiga província de majoria albanesa independitzada unilateralment de Sèrbia el febrer del 2008. Malgrat que el nou Estat ja l’han reconegut més de 65 països (22 dels quals, membres de la UE), Sèrbia no llença la tovallola i ara pressiona als països africans perquè no ho facin. Aquests dies s’ha celebrat la conferència de la Unió Africana (UA) a Addis Abeba (Etiòpia) i el ministre d’exteriors serbi, Vuk Jeremić, s’hi ha desplaçat per convèncer els líders africans de la necessitat de no reconèixer Kosovo.

Segons Jeremić “hi ha una campanya organitzada per incrementar el nombre de països que ja han reconegut el nou estat”. A més a més, el ministre s’ha mostrat molest per la presència de Martti Ahtisaari a la mateixa conferència. Ahtisaari fou l’enviat especial de les Nacions Unides a la missió internacional que supervisà Kosovo durant anys abans de la seva independència. El seu pla mai es va dur a terme però les autoritats sèrbies l’acusaren de ser prosecessionista i avalar la sobirania de la província. Ara Jeremić l’acusa de constituir un lobby internacional pel reconeixement de Kosovo.

El ministre d’exteriors serbi ha venut la por als líders del continent africà argumentant que el reconeixement de Kosovo tindria repercussions desestabilitzadores al continent: “les fronteres de tots els estats multiètnics d’aquest gran continent podrien quedar amenaçades si es legitimés la partició forçada” ha dit. La novetat ha arribat, però, quan ha declarat que “treballaran conjuntament amb tots els països que no han reconegut Kosovo per bastir una legalitat internacional per al S.XXI que vegi la secessió com una amenaça molt seriosa i només accepti solucions pactades entre les parts com a única sortida legítima als conflictes”. A més a més, el líder serbi s’ha compromès a fer de pont amb l’Àfrica quan el seu país entri dins de la Unió Europea, que ha dit que “serà aviat”.

A petició de l’ONU, està previst que aquests mateix any la Cort Internacional de Justícia (CIJ) faci pública una resolució sobre el cas de Kosovo. Un cas que ja ha recollit més d’una vintena d’al·legacions a favor i en contra. El govern espanyol presentà al·legacions contra la secessió, a través del Ministre d’exteriors Miguel Ángel Moratinos. Aquesta serà la primera resolució de la CIJ sobre un cas de secessió postcolonial i podria marcar un precedent important per a la legalitat internacional en matèria de secessions.

Sèrbia

, 

Kosovo

, 

secessionisme

, 

UE