Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

La flama olímpica ha passat per Vancouver aquest hivern i ho ha fet enfortint el nacionalisme canadenc arreu de la federació, segons una enquesta feta pública aquests dies. La qüestió ha esdevingut especialment rellevant a la província del Quebec i per a la minoria francòfona en general. La inauguració dels Jocs Olímpics va anar precedida d’incidents relacionats amb la cerimònia oficial que va tenir lloc a Ottawa, ja que l’acte es va fer íntegrament en anglès malgrat que a la capital canadenca hi ha una política municipal sobre el bilingüisme per protegir els drets de la minoria francòfona. Els francòfons van posar el crit al cel i van assenyalar els Jocs Olímpics com una font de patriotisme canadenc i de discriminació envers la seva identitat diferenciada.

No obstant això, l’eufòria de la competició esportiva i les victòries de la selecció nacional canadenca van acabar enterrant la polèmica sobre el respecte a la cooficialitat del francès. Ara, un cop acabats els Jocs, els efectes de Vancouver 2010 s’han fet notar. L’enquesta feta pública pel diari La Presse revela que el sentiment “nacionalista canadenc” ha augmentat un 8% a tota la federació i un 15% a la província del Quebec. Concretament un 63% dels quebequesos es consideren nacionalistes canadencs (un 21%, molt i un 42%, força), davant d’un 80% a la resta del Canadà (un 37%, molt i un 43%, força). L’enquesta va repetir la mateixa pregunta sobre la identitat canadenca abans i després dels Jocs Olímpics. El mateix estudi ha confirmat l’elevat sentiment de pertinença dels quebequesos al Canadà: tres de cada quatre tenen un fort sentiment de pertinença (nou de cada deu canadencs).

La comunitat francòfona al Canadà, i especialment la quebequesa, sol presentar resultats paradoxals en molts aspectes. Durant els anys 80 van donar suport massivament al govern secessionista de René Lévesque i, alhora, al primer ministre canadenc Jean-Pierre Trudeau, artífex de la “repatriació” constitucional canadenca del 1982. Actualment diverses enquestes continuen donant un percentatge superior al 40% als secessionistes. L’encaix del Quebec al Canadà és encara una qüestió pendent, després que als referèndums del 1980 i el 1995 els quebequesos van rebutjar negociar la sobirania associada o un partenariat amb la federació. El Parti Quebecois (PQ), a l’oposició en el Parlament quebequès, actualment evita fer referències explícites a la independència i considera que els objectius prioritaris són el bon govern de la província.

Vancouver 2010 és una prova dels efectes estatalistes i unitaristes que solen comportar aquest tipus d’esdeveniments. Uns efectes que poden ser percebuts com una amenaça a la identitat de les nacions sense estat que no se senten representades pels equips nacionals (estatals) que hi participen.

Vancouver

, 

Quebec

, 

Canadà

, 

Jocs Olímpics

, 

patriotisme