Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Aquesta setmana s’ha celebrat la Jornada Mundial de la Vida Consagrada, dedicada especialment als religiosos i a les religioses. El món dels religiosos s’acostuma a identificar amb el camp educatiu, les escoles promogudes per les diferents congregacions i, potser menys, al sanitari. Ara bé, al costat d’aquest servei en el camps educatiu i sanitari, els religiosos són presents en molts altres àmbits, sobretot en tot allò relacionat amb l’atenció als pobres i marginats. De fet, si hi ha algun tret bàsic comú dels més de 170 instituts religiosos que funcionen a Catalunya és la seva opció pels pobres. Cadascú des dels seus diferents carismes, accents i peculiaritats, però la implicació en el món de la immigració, la presó, els joves en ric, les prostitutes o els malalts de la sida és un fet objectiu. I sovint desconegut.

Properament, dotze entitats i institucions eclesials posaran en marxa una iniciativa per acollir persones que acaben de sortir de la presó i no tenen recursos econòmics. Un total de catorze places en diferents pisos que els serviran d’aixopluc inicial. Una iniciativa d’aquelles que reafirmen, una vegada més, quina és l’aposta real dels religiosos catalans. Perquè no és gens fàcil atrevir-se a impulsar aquest projecte, per les dificultats de tot tipus que representa.

Al darrere del projecte, anomenat Enllaç, hi ha, a més de Càritas de Barcelona, la fundació AFMA, el Centre Obert Heure, ARED i la Fundació Pare Manuel, set instituts religiosos: caputxins, Obra Mercedària, Filles de la Caritat, salesians, carmelites vedrunes, dominiques de la Presentació i els germans de la Salle. Tots ells es comprometen també a ampliar, si cal, les places per mitjà de recursos propis. La finalitat del projecte és fer possible processos d’inclusió social per a persones que no disposen de suport familiar o xarxa relacional. Paral·lelament, es posa l’accent en l’acompanyament personal de les persones ateses. La coordinació del projecte és a càrrec de la Fundació Mambré, que va néixer l’any 2007 a partir de l’impuls de la Fundació Arrels, el Centre d’Acollida Assís, la Companyia de les Filles de la Caritat i l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu. Mambré, a hores d’ara, gestiona cent places residencials per a persones sense llar, entre d’altres projectes.

Tot aquest treball generós i silent, sovint anònim, mostra l’autèntic rostre dels aproximadament set mil religiosos que hi ha a Catalunya, la gran majoria dones. Sense fer-ne ostentació treballen il·lusionadament a favor dels pobres i marginats.

pobres

, 

religiosos

, 

Càritas