Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Aquest dimarts, el dia de la Mare de Déu de Montserrat, va marxar de Catalunya el secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Tarcisio Bertone. Durant la seva estada va presidir diversos actes, els més rellevant dels quals van ser la beatificació del caputxí Josep Tous, la vetlla de Santa Maria a Montserrat i el concert inaugural del nou orgue de Montserrat.

També va tenir temps per visitar la Sagrada Família, anar a la casa natal del nou beat, ser entrevistat en directe per TV3 pel periodista Xavier Bosch, reunir-se amb el president de la Generalitat, el cap de l’oposició i altres líders polítics i, sense que estigués anunciat, dinar privadament amb el rei Joan Carles. Tot plegat, una immersió cultural, lingüística, social i sobretot eclesial del més alt nivell. Val a dir que, com ja avançava TRIBUNA CATALANA la setmana passada, tot i alguna polèmica que l’ha acompanyat al voltant d’una frase seva en què comparava desafortunadament pederàstia amb homosexualitat, Bertone és la cara amable de l’Església. Ho va mostrar en diverses ocasions, tant a l’entrevista a TV3 sense defugir cap pregunta incòmode com a les cerimònies eclesials, com al final de l’homilia de la vetlla de Santa Maria quan va entonar espontàniament el cant del Virolai, davant la sorpresa de tothom.

També s’ha mostrat sensible al reconeixement del fet diferencial de l’Església catalana tot afirmant que “la Santa Seu coneix bé la seva història, els seus recursos i les seves aspiracions” i ha sabut distanciar-se amb elegància de la línia més dura de la Conferència Episcopal Espanyola quan va respondre a una pregunta de Xavier Bosch sobre les condemnes als polítics que donaven suport a la llei de l’avortament que això era una qüestió interna i que calia preguntar-ho al seu portaveu. A l’hora de fer el balanç de la visita històrica de Bertone –des dels anys 80 no havia vingut mai a Catalunya el secretari d’Estat del Vaticà- hi ha alguns elements i actors que convé subratllar. El primer, sens dubte, és Montserrat. La influència de l’abadia, els monjos, l’escolania i tot el que envolta la basílica ha estat fonamental. El mateix Bertone ho reconeixia en una entrevista: “La història i la cultura de Catalunya tenen un centre vital en l’abadia de Montserrat”.

Paral·lelament, el secretari d’Estat ha sintonitzat amb el perfil propi de la mil·lenària Església catalana i ho ha deixat clar en reiterades ocasions. Una vegada més el paper de Montserrat ha estat clau perquè es produeixi aquest acostament tan important, sobretot si tenim en compte que a Madrid, a Roma i també a casa nostra hi ha molts personatges capficats a demostrar que l’Església catalana és un desastre en tots els sentits. Aquest és un aspecte que ha quedat desmuntat gràcies a la visita de Tarsicio Bertone. Amb dificultats i problemes, l’Església catalana té vitalitat i continua sent present i valorada pel conjunt de la societat catalana.

Ben segur que és una de les conclusions que s’haurà emportat Bertone en la seva maleta cap a Roma. Aqueta darrera constatació es construeix en clau positiva i negativa. És a dir, l’anàlisi de les presències i de les absències. Bertone va ser rebut institucionalment pel president de la Generalitat, José Montilla, el qual juntament amb altres líders polítics de la majoria dels partits –no tots- van assistir a l’acte de beatificació a Santa Maria del Mar. També va dinar privadament amb el rei, acompanyat per l’abat Soler, el cardenal Martínez Sistach i el nunci. Va rebre al Palau Episcopal els líders de CiU i del PP a Catalunya. Però també hi va absències significatives.

El totpoderós líder de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco, no va treure el cap ni un moment, tal com va destacar encertadament Jordi Llisterri a Catalunyareligió.cat. Tampoc consta que el secretari d’Estat vaticà rebés cap grup de capellans amb caputxa negra, per preservar l’anonimat, i que s’erigeixen erròniament i sectàriament en els garants de l’ortodòxia eclesial. Ni tampoc va rebre insignes catòlics que després de fer un periple per diversos partits polítics ara s’han endinsat en una nova aventura en forma de plataforma política. El viatge i l’estada a Catalunya del cardenal Bertone han estat un èxit. Ara cal saber administrar aquest èxit amb intel·ligència. Feia molt de temps que l’Església catalana no tenia davant una perspectiva de futur tan positiva.

Estat del Vaticà

, 

Tarcisio Bertone

, 

visita

, 

Església

, 

Conferència Episcopal Espanyola

, 

Església catalana

, 

societat catalana