Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Contra la nació catalana tot s’hi val. Així ho han entès l’estat i les seves clavegueres, el nacionalisme espanyol i els aparells dels partits que hi donen suport. I hem vist en aquestes últimes dècades, i amb més intensitat els darrers deu anys, quan el nacionalisme d’estat s’ha trobat fort i amb un aparell cohesionat, com han utilitzat en contra de la construcció nacional catalana tots els mitjans.

Des dels legals i jurídics, fins a la utilització amb les despeses pagades de les diferents Brunetes mediàtiques, ja que, a dia d’avui, ningú es pot creure que les campanyes en contra de Catalunya, els Països Catalans, la seva llengua i la seva cultura són operacions improvisades i poc planificades. Estem davant d’una intel·ligència d’estat que actua amb tota impunitat contra un país i unes institucions catalanes despullades i incapaces de defensar-se utilitzant les mateixes armes, o innovant amb altres formes de contrainformació.

Però, tot i això, l’enemic no el tenim només a l’estat, que actua amb voluntat d’assimilació nacional, sinó que el tenim dins de casa.

Abans, durant, i després de la Guerra Civil, a Catalunya hi hagué una sèrie de sectors econòmics, financers, socials, militars i intel·lectuals que composaren una “Quinta columna” per destruir l’autonomia catalana, la república espanyola que va permetre els Estatuts, i un cert fet plurinacional, plurilingüístic i pluricultural.

A la Catalunya d’avui, pocs s’han atrevit a parlar de la “Quinta columna” actual. Està formada per fills dels franquistes; per persones que es van beneficiar dels 40 anys de dictadura; per sectors econòmics que van fer els seus negocis en aquella època; i per entorns intel·lectuals i periodístics que van viure, no només dels grups periodístics d’aquella època, sinó també de posar-se al servei dels aparells de l’estat a Catalunya, primordialment com a confidents dels cossos i forces de seguretat de l’estat.

Molts creuen que aquests sectors van desaparèixer, que avui ja no tenen força ni capacitat d’acció. Però el que no entenen és que aquests sectors actuen amb intel·ligència i apunten contra tots els eixos de la construcció nacional: la immersió lingüística, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, els mossos d’esquadra, la nostra cultura, etc. amb un objectiu clar: convertir-nos en un fet provisional i assimilable en el futur.

El Col·lectiu Joan Crexells, en els propers mesos, anirà explicant què és avui, al segle XXI, la “Quinta columna”, qui en forma part, i quins eixos utilitza. Ho farem d’una manera respectuosa, però sense embuts, perquè hi ha institucions, personatges i publicacions que tenen taulades de vidre i que, en nom de no se sap quines llibertats individuals, o de quina llibertat de premsa, desprestigien les persones, les institucions, les lleis, i els projectes de construcció nacional que s’estan desenvolupant.

Sabem que moltes vegades s’utilitzen “pallassos”, personatges ressentits o acomplexats amb la seva cultura, la seva llengua i la seva anacionalitat, per anar creant una consciència contra la realitat nacional de catalana. Per aquest motiu, és necessari desemmascarar aquestes maniobres, repetim una vegada més, de les clavegueres de l’estat i del nacionalisme espanyol.

Aquests dies ho hem vist amb claredat amb la proposta de nova llei del cinema, en què aquests sectors de la “Quinta columna” han quedat en la més absoluta evidència, defensant que el 3% en català i el 97% en castellà és la normalitat, i que el 50/50% és la fi del negoci del cinema a Catalunya. Aquesta vegada, el Grupo Balañá, el gran empresari de cinema, teatre i braus del franquisme i, segons diverses fonts no confirmades oficialment, un dels financers del partit Ciutadans, ha obert una guerra –amb més exhibidors- contra la majoria social del país que clama simplement per al 50/50, és a dir, pel bilingüisme “bien entendido”. Al servei de qui està el grup Balaña? De les clavegueres de l’estat? De les Majors internacionals?

L’exemple de l’actitud d’aquest sectors fàctics catalans provinents del franquisme ha de fer obrir els ulls a aquells que no són conscients, encara, que per la construcció nacional i la normalització lingüística del país cal un gran consens. Així doncs, felicitem al govern tripartit per la unitat en la defensa de la nova llei del cinema, a tots els sectors polítics del sobiranisme, com la CUP, a les grans entitats de la societat civil, com Òmnium Cultural, i ens preguntem per què CiU no ha tancat files amb el tripartit i la resta de les forces vives del catalanisme. Si ho ha fet per pura estratègia electoral, realment mereix la nostra censura. Es creu CiU que podrà aconseguir el consens amb els Balaña, amb les Majors i les seves distribuïdores? Quan governaven amb majoria absoluta no ho van aconseguir. No és més bo pel país, avui, aprofitar la posició del PSC?

Construir Catalunya requerirà que els nostres polítics deixin d’anar despullats i que siguem capaços de vèncer les campanyes i les estratègies de la Brunete mediàtica i la "Quinta columna".

quinta columna

, 

franquisme

, 

Balaña