Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic

Els ansiolítics són medicaments que actuen sobre el sistema nerviós central reduint l'angoixa i l'ansietat del pacient. S'utilitzen, per tant, per tractar els símptomes de nerviosisme, insomni, ansietat... El nostre sistema sanitari consumeix cada any gran quantitat d’ansiolítics. De ben segur que part dels 500 milions d’euros d’increment pressupostari (sobre un pressupost total de 9000 milions d’euros) que tindrà el departament de salut pel 2010 es destinaran a aquest tipus de medicaments. No cal ser un geni per deduir que en temps de crisi aquests medicaments ajuden a passar el tràngol... Precisament en una entrevista realitzada al mecenes i promotor cultural Antoni Vila Casas, patró de la Fundació Catalunya Oberta, aquest afirmava que “el pressupost del Departament de Cultura és el que gasta Sanitat en ansiolítics”. El pressupost del Departament de Cultura pel 2010 serà de 291 milions d’Euros. S’ha de suposar que Antoni Vila Casas parla amb un cert coneixement de causa, ja que és fundador dels laboratoris Prodes. La seva activitat cultural es vehicula a través de la Fundació Vila Casas, dedicada preferentment a la promoció de l'art contemporani català, i que compta amb museus a Pals, Torroella de Montgrí, Barcelona i Palafrugell. Per ell, com per sort molta altra gent del nostre país, fer cultura és una manera de fer país i generar autoestima.

En aquest sentit la setmana passada el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Treserras va apuntar que per tal d’aconseguir la democratització de la cultura el repte fonamental que és ”introduir més als ciutadans en els equipaments culturals, no només amb la creació de nous públics, sinó amb la creació de noves activitats”. Això es pot fer si es disposa d’una xarxa d’equipaments i serveis culturals, tan públics com privats, distribuïts per tot el territori, i no excessivament concentrats en unes poques ciutats. No és que la cultura pugui esdevenir un substitut dels ansiolítics, però pot ajudar a millorar el to i l’autoestima col·lectiva.

De moment, però, ara que s’han tornat a disparar les alarmes i la rumorologia a propòsit de la sentència del TC sobre l’Estatut Català, on d’entre molts d’altres conceptes i articles, el dret i el deure de conèixer la llengua catalana en sortiria tocat, sembla que el consum d’ansiolítics pot ajudar a parar el cop de mentre no s’acaba de bastir una potent xarxa cultural al nostre país i, de pas, es pensa en una estratègia a llarg terme per sortir del possible atzucac en que ens podem trobar.

ansiolític

, 

cultura

, 

Antoni Vila