Ara que la jacobina França ha reconegut per primera vegada l'existència de les seves llengües "regionals" -català, basc, bretó, cors, etc. -, però sense cap efecte pràctic, i que a Espanya s'ha iniciat una croada a favor del castellà com a llengua única i exclusiva, amb "manifiesto" inclós, han aparegut noves dades sobre l'estat de salut de l'euskera. Es confirma el que tothom sap, que l'euskera, amb uns 700 mil parlants no és cap amenaça per al castellà dels 500 milions. Les dades no són massa optimistes. Segons Kontseilua, el Consell dels Organismes Socials de l'Euskera, amb l'actual ritme de normalització es necessitaran 175 anys perquè el coneixement del basc sigui total a Euskadi, 834 anys en el cas de Navarra i pel que fa al País Basc francés s'ha iniciat una molt perillosa tendència a la desaparició de l'euskera ja que la majoria dels bilingües en aquest territori són persones grans i es calcula que en els pròxims 30 anys dos terços dels euskalduns desapareixeran.
A través dels segles el mapa de l'euskera s'ha anat reduint mica en mica. En els bons temps, a l'Edat Mitjana, el basc es parlava a tots els territoris de l'actual Euskal Herria -Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Àlaba i País Basc francés- i també en amplies zones de Cantabria, La Rioja, Hosca i Burgos. Avui el radi d'acció i d'implantació de l'euskera és molt inferior. Biscaia i Guipúscoa són les zones amb major presència de basc-parlants, al sud de Navarra és inexistent, i a Àlaba, malgrat haver experimentat un significatiu creixement, hi predomina també el castellà.
Això sí, a Euskadi el PP es presenta com un "ferm" defensor de la llengua basca. "Sóc partidari de l'euskera -assegura el líder dels populars bascos, Antonio Basagoiti- que es mantingui, que s'ampliï, però pràctic en el fons no ho és perquè jo no puc anar a qualsevol lloc del món o d'Europa i parlar en euskera. Jo el que vull es que es mantingui com un valor cultural, fins i tot com un valor de comunicació en alguns indrets. Però el castellà el parlen 500 milions de persones en el món i és una pena que l'arraconem en l'ensenyament, en les empreses, en la sanitat i a tot arreu perquè perdem la prosperitat que té aquest país. Al final, en què ens entenem tots?" A Euskadi el debat sobre els models lingüístics ha tornat a reaparèixer. És una qüestió cíclica que quan sorgeix deseguida es polititza. El sistema educatiu basc ofereix tres possibilitats als pares: el Model A, totes les assignatures en castellà, el Model B, meitat castellà, meitat euskera, i el Model D, tot en euskera. L'experiència dels últims trenta anys demostra que els autèntics bilingües surten de les aules del Model D, per cert, el més sol.licitat. Per tant, el govern basc aposta per acabar amb els models A i B i fer de l'euskera la llengua vehicular de l'ensenyament. Populars i socialistes es neguen a que els pares no tinguin la llibertat d'opció lingüística. A Navarra, el govern de la regionalista UPN té dividida la comunitat foral en tres territoris lingüístics: el nord euskaldun, el centre (la zona de Pamplona) mixt i el sud castellano-parlant. És força complicat per a una familia navarresa de llengua basca matricular en euskera als seus fills en un col.legi del sud. En canvi, el govern de Miguel Sanz promou a tots els centres el "model british", que prioritza l'anglés per davant de l'euskera, és clar.
A Euskadi els socialistes bascos també es rebel.len davant els plans d'Ibarretxe de convertir l'euskera en la llengua vehicular a totes les escoles. A Isabel Celaà, del PSE no li agrada la idea. Considera que això seria "copiar la realitat catalana quan Euskadi no és Catalunya. Implantar el sistema d'immerssió català a Euskadi, trencaria la convivencia dels bascos."
Només una dada significativa que -per sort no es dona a Catalunya- i que explica tanta intransigència i bel.ligerància contra l'euskera: el 99% dels dirigents populars i socialistes d'Euskadi són monolingües castellans.
